El bloc d'en Titot

Divendres vam ser a
Alcoi. Hi vam fer un concert d?Aramateix.

Feia temps que no
anava a Alcoi; ben bé tres anys. En la darrera ocasió vaig anar al Centre
Cultural Ovidi Montllor en qualitat de xofer de Josep Maria Cantimplora.

Ja en aquella
ocasió Sandra i Pau, els nostres amfitrions ens van dispensar un tracte
exquisit. Ens van fer conèixer què d?Alcoi i els perquès dels quès, els coms
dels perquès i els quans dels ons. Tinc molt present aquella visita, tot i que
fa tres anys i no va durar ni vint-i-quatre hores. La tinc present perquè vaig
entrar en complicitat amb Alcoi. Me?l vaig fer meu i va començar a ser part de
mi. I a partir de llavors Francesc Ribera no s?explica si no es té en compte
aquesta seva part alcoiana. Com la part gironina, com la part formenterera, com
la part blanenca, com la part mallorquina i (per molt dur que sigui dir-ho a un
berguedà) com la part manresana. I Arbúcies, i Perpinyà, i la Vila Joiosa, i Gósol,
i Lleida, i Vic, i Prades… No són només llocs on he estat, són llocs on hi he
nascut, o si més no ha nascut una part de mi. Una part indestriable sense la
qual jo no seria com sóc ni sentiria com sento.

Per això em feia
tanta il·lusió tornar a Alcoi, perquè feia tres anys hi havia nascut una part
de mi.

Vam fer un concert
d?Aramateix al Centre Cultural Ovidi Montllor, a peu pla, davant de ?encara no?
cent persones. Qualsevol mànager (menys el meu i per això treballo amb ell)
m?hauria desaconsellat fer un concert d?aquestes característiques amb un grup
que va debutar al Palau Sant Jordi davant més de 10.000 persones fa ?encara no?
un any. I qualsevol mànager (menys el meu i per això treballo amb ell) m?hauria
desaconsellat fer-ho amb els tractes inusuals que ho vam fer. Però jo, que no
sóc bon cantant, ni bon músic ni tinc l?aspecte d?ídol de masses, sempre he
procurat, si més no, ser coherent. I, de la mateixa manera que procuro grans
escenaris amb molts vats per projectar el que pretenc explicar, també a voltes
necessito tocar a peu pla, arran de terra, arran de gent, arran d?arrel.

I el que necessito
per poder seguir explicant coses és conèixer i néixer i renéixer i ser
còmplice.

I el resultat d?aquesta
necessitat és sovint, com el concert de divendres a Alcoi: de fil de vint.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!