El bloc d'en Titot

A Ferreries no hi havia estat mai. Hi vaig anar acompanyant en Josep maria Cantimplora. Sí, ja ho sé, jo li faig de xofer i, per anar a Ferreries, des de Rupit, bona part del camí és per aire o per mar. Però l’home s’ha avesat a que l’acompanyi als llocs. Diu que no sap anar sense mi.
I jo celebro molt d’haver-hi anat.
Vaig tenir la sort de tenir uns amfitrions formidables que em van fer tastar algunes de les millor essències de Menorca.
D’entrada vam anar per feina. Amb en Xavi i na Maria Marquès, del grup Infant Terrible vam anar a un estudi de Ciutadella a cantar una col·laboració en una cançó del disc que estan gravant. Després s’hi va afegir en David Sintes i vam anar a dinar a Bini Sues des d’on es menja amb la vista fixada a la meravellosa vall del Pla Verd i una penyora de la Menorca musulmana, el Castell de santa Àgueda.
Per pair vam anar a fer un volt per s’Aranjassa. Res, baixant pel Canaló fins el Molí Vell, el suficient per quedar absolutament maravellat amb aquest indret. I amb la sensació necessària de rebre més sensacions de les que es poden assumir.
Al vespre hi havia un glosat a cas Vesins amb uns autèntics fenòmens, en Moisès Coll i en Pep Moll, acompanyats d’en Pele. No em van sorprendre perquè ja els havia vist i havia glosat amb ells, però em van tornar a fascinar. Realment va ser una vetllada fantàstica, recomano a tothom conèixer, i entrar en la complicitat d’un glosat.
Després encara hi va haver temps i energia d’anar al Casino 17 de gener de Ciutadella a una mostra de grups menorquins. Allà hi vaig trobar n’Annabel i en Borja de S’Albaida, que ja havien tocat, i alguns components dels Inventari, que venien de tocar a Maó. Em van agradar molt els Moix.
Després vam anar a fer maleses al port fins ben tard (o ben d’hora).
El dissabte era el dia de l’actuació d’en Josep Maria a Cal Vesins. El lloc era ideal i el públic semblava triat de càsting.
Va ser una molt bona penúltima actuació.
Després hi havia concert al Bar Dylan. En Pele, que havia sonat la nit anterior al glosat tocava amb un aiguabarreig de músics de l’indret. Un bon concert i una bona festa.
Em van persuadir amablement (si es pot anomenar així que et cridin des de l’escenari) a fer una glosa a ritme de reegae:

Cada dia s’aprenen coses
de les bones i d’insanes,
unes normals, altres estranes
i totes al cap les poses,
i a mi em fa moltes ganes
d’ara aprendre a cantar gloses
ai, les gloses jamaicanes.

L’endemà ens vam trobar una colla fent el vermut al bar Feimar, a la Plaça Major (aquella que els provincians anomenen de la Constitución) i vam acordar anar a dinar a Es Mercadal: que bo que és l’oliaigu!!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!