Per l’altra banda hem vist el desdibuixament del concepte de patró, de l’amo, d’aquell que des de la vidriera del seu despatx situat a la planta superior revisava el treball mecànic dels obrers. Les corporacions, els actuals amos, són uns conglomerats d’accionistes, delegats l’altres empreses, entitats financeres participants, consells d’administració i demés figures que a l’hora depenen de.
Les cares visibles só representants, càrrecs intermitjos, gerents o directors de recursos humans. Gent que no té cap responsabilitat sobre les accions de l’empresa.
Fins i tot si fóssim rigorosos i anéssim a l’arrel del responsabilitat potser ens hi veuríem reflectits, atès que els diners amb els que es finança aquest entramat possiblement ens duria a al pla de pensions que tenim contractat.
És clar, aquesta classe mitja té la capacitat de consumir, que és la base de l’invent. I com que l’important és el consum de productes -convinguin o no- això requereix persuadir de la necessitat per garantir la demanda.
Estic convençut que els capitalistes teòrics eren conscients de que això -com el creixement- no pot ser etern, que duu al colapse. Com estic convençut que -dins l’anarquia liberal- pels capitalistes pàctics, això del “colapse del sistema” és un concepte com la mort, que hom és incapaç d’assumir.
Ara Londres crema, com crema Santiago de Xile, com crema Síria, com ha cremat el Magrib aquesta primavera, com va cremar París fa uns anys…
Davant el colapse del sistema financer i econòmic, els descamisats tornen a ser a Londres i surten al carrer i com que l’enemic és ocult ho cremen tot. I assalten els grans magatzems i s’emporten i-phones i samarretes del Chelsea. Aquells productes que els van convèncer que eren imprescindibles.
Acabarà en res, sens dubte. D’aquí un mes només se’n parlarà als jutjats. Però d’aquí dos mesos passarà el mateix a Àlemanya, o a Itàlia, o Mèxic.
És el colapse del sistema capitalista. Res tornarà a ser com abans. Oblidem-nos-en.
El creixement duia al colapse, això ja ho sabien. Però tots volien fer quatre duros més.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Fa uns dies em perguntaven: i ara què? Doncs crec que ens tocarà acostumar-nos a viure amb el que vivíem fa uns 20 o 30 anys enrere. I em deien “però és molt bèstia el que estàs dient”, però és que no hi ha volta de full. Haurem d’aprendre, crec, a ser menys dependents, i a recordar-nos cada dia que en la nostra decisió de compra, fem un judici de valors.
Excel.lent apunt … bravo ! El colapse del sistema capitalista és a la cantonada.
La teranyina és invisible i ho vol dominar tot, però la producció, el treball, ben lluny, com molt bé dius. Amagar-se, no parlar, no discutir, deixar fer …….
en l’article. No s’hi pot afegir més veritat.
Salut.
A mi se m’encenen tots els baixos instints quan veig gent tan malvada:
http://www.youtube.com/watch?v=6Gex_ya4-Oo London Riots – Scum steal from injured boy
Em costarà molt trobar cap simpatia per la gent aquesta que estan provocant els disturbis.