El bloc d'en Titot

Francesc Ribera

28 de novembre de 2009
13 comentaris

“La dignitat de Catalunya”, pocavergonyes!?

Fa pocs dies, xerrant amb uns amics, ens qüestionavem com respondria Espanya a l’ofensiva democràtica del 13D.

Estava clar que la resposta espanyola al referèndum d’Arenys, no només va fracassar si no que va aconseguir l’efecte contrari del pretès.

Els espanyols van respondre com d’ells s’esperava amb amenaces, coaccions,l anònims als comerços, profecies periòdístiques d’una batalla campal. En definitiva, la por. Però vet aquí que els organitzadors del referèndum d’Arenys van sortir del guió i no van respondre tal i com la història recent diu que els catalans responem en aquests casos i no es van acollonir.

Quedava, doncs, per veure com respondria Espanya al 13D, quina estratègia feia servir per atacar les consultes un cop haver comprovat que la por no els funcionaria
Ara ja tenim la resposta espanyola al 13D i l’anomenen, cínicament, “La dignitat de Catalunya”.

Es diu que només valorem les coses quan es perden, o quan perilla que es perdin. Aquest adagi basaria una l’estratègia d’estira-i-arronsa que l’autonomisme català i el constitucionalisme espanyol han muntat amb la famosa sentència del Tribunal Constitucional sobre el recurs presentat pel PP contra l’estatut de Catalunya.

Quan la societat civil catalana (entitats culturals, clubs esportius, associacions de veïns,…)1 passen a l’avantguarda i decideixen fer un exercici de democràcia amb les consultes del dia 13, apareix un altra autoproclamada “societat civil” formada per diaris, partits, patronals… I apareix amb una editorial titulada “La dignitat de Catalunya” fent una defensa aferrissada de l’Estatut i a l’hora convidant a la caverna a representar una batalla que, en el millor dels casos, acabaria amb un estatut sense retallar i amb una “societat civil” catalana ballant d’eufòria per aquest gran triomf i fent exercicis d’onanisme provincial mentre brinda per la grandesa de la democràcia espanyola.

Espanya, davant la impossibilitat de tornar a fer servir la por com a element dissuassori ens  convida a fer batalla per l’estatut (i no per la independència) i ho fa amb la publicació d’editorials conjunts a una sèrie de diaris. Espanya posa en boca nostra que la defensa de “La dignitatd de Catalunya”, que el catalanisme, és la defensa de l’Estatut. Un Estatut que no deixa de ser el que són tots els estatuts: un contracte de submissió a Espanya.

Però, com s’aconsegueix que tots els editorials diguin el mateix el mateix dia?
Jo només recordo un precedent: l’endemà de l’11-M tots els diaris (després d’haver rebut una trucada del president del govern) asseguraven que havia estat ETA.
Mentre ningú em demostri cap altre mètode, l’únic motiu que puc trobar a la misteriós quòrium mediàtic és la petició directa del govern espanyol.

La premsa del regim segueix avui i seguirà demà i demà passat  masturbant-se i ejaculant tinta per
autoproclamar-se protagonista de la història ,mentre silencia -com a
part de la mateixa estratègia- la mobilització de milers de persones, la autèntica societat civil1 que a 166 pobles i ciutats preparen els referèndums del dia 13.

Presentar la defensa de l’estatut com “La dignitat de Catalunya” des del dictat d’Espanya, és de pocavergonyes.

1- Aquí hi ha un exemple d’autèntica societat civil.

  1. És possible que la gènesi de l’editorial sigui la que dius, però una altra cosa són els efectes. Només cal veure les reaccions dels diaris de Madrid. Un bon baròmetre serà el que digui “El País”.

    No crec que ningú deixi d’organitzar referèndums municipals a causa de l’editorial, i en canvi és molt possible que gent allunyada de la política reaccioni amb l’editorial, encara que la trobem insuficient.

    La marxa cap a la independència serà llarga, i cal comptar amb tothom, encara que els seus plantejaments inicials ens semblin porucs. Recordeu que la independència d’Irlanda van aconseguir-la els qui inicialment no la volien.

  2. jo no vullc estatut, vullc la independencia. Ara molta unitat, però d’ací dos dies tot oblidat i cadascú a vetllar pels seus propis interessos. A més sòna molt a sociata: a tv3 nomes ixen socialistes defensant l’editorial, fa olor a Periodico. Un diari que cada vegada es mes proper al PSC compra l’avui. A vore quina neteja de costra fa el sr zaragozà.

    Ah, i quan dic independencia també el s’inclou el meu pais valencià

  3. i tant! sí senyor. aquesta maniobra ha estat orquestrada des de despatxos de madrid. ara bé, l’execució no sabria dir-te si ve des d’ordres de la moncloa, o més subtilment, han delegat la faena als lacais que tenen col·locats a la generalitat. les declaracions del sicari zaragoza proclamant que és el que afirma el montilla ens ho ratifica. per dignitat de Catalunya, el 13D tots a votar!

  4. Totalment d’acord amb tu, però vés que no els hi surti el tret per la culata i que en no aprovar la merda aquesta d’estatut, sumem més independentistes en quedar clar que amb espanya no si pot fer res. I dic ‘quedar clar’ (ja que s’ha de ser ruc per no haver-ho vist ja) perquè aquesta editorial, en ser publicada per 12 diaris de totes les tendències, ha arribat a sector de tots els àmbits.

  5. Una Història d’amor. Del tercer moviment: Causa guanyada, podem dir.
    http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/152077

    …… que siguis un país del món,
    que siguis un país del món……

    El desig, els desigs que expressen la cançó s’ha acomplert, podem dir-ho així?

    Ara ja no li diem seny a la por, ni fem passes enrera, no ens
    desfem, sortim endavant, ens coneix molta més gent, estem decidits, ja
    no ofenen els insults,
    Som d’un país som del món.

  6. Si algú necessita cap prova que l’Editorial ha estat escrit de forma ‘espontània’ seguint consignes del PSOE, només cal que el repassi i vegi que s’atribueix al PP tota la responsabilitat del recurs contra l’Estatut ‘oblidant’ que el Defensor del Pueblo -un exministre socialista- també ha presentat recurs per les mateixes raons.

    En tot cas crec que l’Editorial s’ha de valorar positivament, és un signe clar que les ‘forces vives’ s’ha adonat que comencen a predre el control de la situació devant la dinàmica generada pels referendums. És una mica com va passar amb les dicussions sobre si s’havia de fer una manifestació abans o després de conèixer la sentència del TC; mentre els partits [i diaris] s’entrenien posicionant-se sobre si calia manifestar-se o no, el referendum d’Arenys els va passar pel damunt…

    No ens confien però, avui ja ens volen vendre la pel·licula que el TC potser s’ho repensarà devant els possibles efectes d’una sentència restictiva…

  7. Hola Titot.
    Estic interessat a venir a la actuació que faràs amb en David Rosell a Vilanova i la Geltrú.
    Em sabries dir a quina hora és i a quin lloc?

    Moltes gràcies. 🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!