El bloc d'en Titot

Francesc Ribera

14 de novembre de 2010
4 comentaris

La corrupció com a reclam electoral

Com pot ser que la majoria de valencians votem un Partido Popularque es desenvolupa desacomplexadament corrupte i que no dubta en destruir el país en benefici de les seves martingales?

Com és possible que els mallorquins -i menorquins i eivissencs i formenterers- seguim votant massivament un Partido Popular imputat en mil estafes i robatoris i que branda la montera demanant factures de les cases de putes?

Com s’entés que els principatins votem majoritàriament un partit que es finança amb quotes de les contractacions que licita i a un altre que té centenars de quadres del partit a sou de les diputacions, fent-se’n passar pre treballadors mentre fan, ajornada completa, feina pel partit?

Aquesta és una contradicció que sovint ens corca. 

La corrupció no genera indignació, sinó enveja.

La resposta crec que és aquesta.
No hi ha una consciència hegemònica que els diners dels pressupostos públics són això, públics. De semblar que són una mena de corn del’abundància que raja per circumstàncies naturals, com si fos una deu. Com si aquell que ho pensa no fos conscient que participa activament en la seva generació.
I no només això: davant la multitud omplint la galleda de la font, quan algú diu que no vol omplir la seva perquè no seria legítim ha de sentir-se a dir “burruuu!”, amb una entonació de sorma condescendent.

Imagino que, en l’estructura de justificacions que fan els corruptes per convertir en legítim allò que és il·lícit, hi té alguna cosa a veure el mite de la “picaresca” espanyola, una de les pitjors coses que hem importat d’Espanya. Bé, això i el “esperpento”, convertir el grotesc en heroi: friquis, se’n diu ara.

El problema no és, doncs, la corrupció en si, sinó que majoriatàriament aquest delicte es veu com una virtut.

És, doncs, absurd denunciar la corrupció d’aquests partits -potser n’hauriem de dir “partides”.
Denunciar la corrupció del PP, del PSOE, de CiU acaba sent fer-los propaganda electoral.

  1. És que el problema no són els partits en especial. El problema és que el que és corrupte és la societat, una societat que viu i reprodueix aquest sistema socioeconòmic inherenment corrupte i que, lògicament, crea aquestes plataformes polítiques per al manteniment d’aquest sistema corrupte i per a retro-alimentar a la societat corrupta.

    Ja n’hi ha prou de denunciar només al polític de torn de corrupte i perdonar al veí del segon que t’agafa cartes, al conductor que es bota un semàfor, al caradura que no vol fer cua i es vol colar o al comerciant que posa un preu abusiu i enganyós. La corrupció, la picaresca que tu dius, no és solament patrimoni de Matas, Camps o Mas. És patrimoni de milers de persones en la nostra societat amb qui ens topem cada dia. La diferència és que uns estan dalt, han tingut més picaresca, i altres no hi són però ja els agradaria estar on estan els de dalt robant.

    I el primer de tot comença per donar-nos compte dels possibles propis comportaments corruptes de cadascú, i denunciar i cridar l’atenció dels comportaments corruptes del nostre veí.

    Molt bona frase l’última: Denunciar la corrupció del PP, del PSOE, de CiU acaba sent fer-los propaganda electoral.  És trist, però és real.

  2. I permete’m que posi només un exemple comparatiu: què fa un noi de 8 anys, és a dir, una persona que no està formada encara, quan veu a un adolescent o jove botant per damunt de la barra en una estació de metro i entrant sense pagar? El veu com un tio guai, com un model que cal seguir, com un heroi inclús, al qual vol imitar però que possiblement no ho farà encara perquè s’hi atreveix o no ho sabria fer bé. Però és admirable per a ell.

    Aleshores, què fa una persona comuna, amb una preparació política només adquirida de llegir la Vanguardia o el Periódico, és a dir, baixa i distorsionada, quan veu a un Camps, Matas o Mas robant, i després sortint tot guapos i amb el suport de tot el seu partit i dels mitjans de comunicació? Doncs el veu com una persona admirable, com un model, com un heroi. No pot ser corrupte a l’escalla d’ells, però ho serà a l’escala personal seva de cada dia.

    Els sistema ens vol respecte a la política com si fóssim nens de 8 anys, sense cap preparació ni sentit (auto)crític i responsable. Ens vol analfabets polítics. Només així es pot reproduir la corrupció sense cap problema i amb un suport social majoritari.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!