“La dignitat de Catalunya”, pocavergonyes!?

Fa pocs dies, xerrant amb uns amics, ens qüestionavem com respondria Espanya a l’ofensiva democràtica del 13D.

Estava clar que la resposta espanyola al referèndum d’Arenys, no només va fracassar si no que va aconseguir l’efecte contrari del pretès.

Els espanyols van respondre com d’ells s’esperava amb amenaces, coaccions,l anònims als comerços, profecies periòdístiques d’una batalla campal. En definitiva, la por. Però vet aquí que els organitzadors del referèndum d’Arenys van sortir del guió i no van respondre tal i com la història recent diu que els catalans responem en aquests casos i no es van acollonir.

Quedava, doncs, per veure com respondria Espanya al 13D, quina estratègia feia servir per atacar les consultes un cop haver comprovat que la por no els funcionaria
Ara ja tenim la resposta espanyola al 13D i l’anomenen, cínicament, “La dignitat de Catalunya”.

Es diu que només valorem les coses quan es perden, o quan perilla que es perdin. Aquest adagi basaria una l’estratègia d’estira-i-arronsa que l’autonomisme català i el constitucionalisme espanyol han muntat amb la famosa sentència del Tribunal Constitucional sobre el recurs presentat pel PP contra l’estatut de Catalunya.

Quan la societat civil catalana (entitats culturals, clubs esportius, associacions de veïns,…)1 passen a l’avantguarda i decideixen fer un exercici de democràcia amb les consultes del dia 13, apareix un altra autoproclamada “societat civil” formada per diaris, partits, patronals… I apareix amb una editorial titulada “La dignitat de Catalunya” fent una defensa aferrissada de l’Estatut i a l’hora convidant a la caverna a representar una batalla que, en el millor dels casos, acabaria amb un estatut sense retallar i amb una “societat civil” catalana ballant d’eufòria per aquest gran triomf i fent exercicis d’onanisme provincial mentre brinda per la grandesa de la democràcia espanyola.

Espanya, davant la impossibilitat de tornar a fer servir la por com a element dissuassori ens  convida a fer batalla per l’estatut (i no per la independència) i ho fa amb la publicació d’editorials conjunts a una sèrie de diaris. Espanya posa en boca nostra que la defensa de “La dignitatd de Catalunya”, que el catalanisme, és la defensa de l’Estatut. Un Estatut que no deixa de ser el que són tots els estatuts: un contracte de submissió a Espanya.

Però, com s’aconsegueix que tots els editorials diguin el mateix el mateix dia?
Jo només recordo un precedent: l’endemà de l’11-M tots els diaris (després d’haver rebut una trucada del president del govern) asseguraven que havia estat ETA.
Mentre ningú em demostri cap altre mètode, l’únic motiu que puc trobar a la misteriós quòrium mediàtic és la petició directa del govern espanyol.

La premsa del regim segueix avui i seguirà demà i demà passat  masturbant-se i ejaculant tinta per
autoproclamar-se protagonista de la història ,mentre silencia -com a
part de la mateixa estratègia- la mobilització de milers de persones, la autèntica societat civil1 que a 166 pobles i ciutats preparen els referèndums del dia 13.

Presentar la defensa de l’estatut com “La dignitat de Catalunya” des del dictat d’Espanya, és de pocavergonyes.

1- Aquí hi ha un exemple d’autèntica societat civil.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *