El bloc d'en Titot

Francesc Ribera

14 d'octubre de 2013
1 comentari

711? per fer el merda

Ho fan inconscientment, és la seva manera de ser i de procedir.
Tiben de veta.

Van aprendre a fer política així, sense ser conscients que els diners que cobren o que gestionen provenen de l’esforç de la gent.

Ignoren que els diners públics són allò que la gent ha aportat per al bé comú.

D’aquest bé comú ells en fan un ús privatiu, que els atorga durant uns anys ?o tota la vida? distincions privilegiades i privilegis distingits. Ignoren expressament l’origen d’aquests diners per evitar un eventual atac de mala consciència.

Pensen que els diners surten d’una mena de corn de l’abundància inesgotable i, en conseqüència, gasten sense mirar prim. Quan el corn no raja ho atribueixen a una sequera puntual i no varien la conducta, ho deixen a deure, quan ragi ja pagaran ?amb interessos, és clar? i si no raja més, doncs bé, ells ja no hi seran: ja s’espavilaran els que vinguin.

?I això que heu construït, era necessari? Tenim els diners?

?Bé, necessari no, però no farà cap mal. I la Diputació n’ha pagat el 50%!! Una ganga!

?I l’altre 50%?

?Hem hagut de demanar un crèdit. Però, escolta: una ganga!

No se’ls acudeix pensar que els diners de la Diputació, de la Generalitat, de l’Estat o de la Unió Europea són diners que paga la gent a base, en molts casos, de passar-les putes.

I presumeixen, en uns vergonyosos espectacles de patrioterisme ciutadà, d’haver esgarrapat subvencions per fer coses inútils, innecessàries o prescindibles. Presumeixen d’haver passat al davant d’altres ciutats, que potser la infrastructura o el servei els convenia. Ben igual com qui troba una cartera al carrer i es queda els diners perquè, tanmateix, si no ho fa ell ho farà el proper que passi. Per no sentir-se dir “burruuu!”. Aquella mentalitat d’estafador que els espanyols van revestir de sagacitat anomenant-la picaresca i nosaltres murrieria. Una mentalitat inadmissible; i més en algú que gestiona diners públics.

Aquesta és la mentalitat que ha dut l’Ajuntament de Berga a la ruïna absoluta, a la intervenció administrativa i a la incapacitat total de fer absolutament res. Aquesta mentalitat ha dut l’Ajuntament de Berga de passar en 6 anys de tenir un deute real de 7 milions d’euros ?quan va entrar Juli Gendrau? als 14 milions en l’actualitat.

I aquesta mentalitat és la que fa que, malgrat tot, se segueixi menystenint els diners dels berguedans i fent-ne us privatiu i quan ve un conseller, com el cas de Felip Puig fa unes setmanes, se’l convida ?a ell i a vint persones més que no van pas curts d’armilla? a un dinarot de 771€ per fer el merda davant el conseller ?que duu una tarja de la conselleria per pagar-se les dietes?, l’alcalde ?que duu una targeta com a delegat del govern per pagar dietes? passa la targeta de l’ajuntament. Sí, la targeta que té un forat de 7 milions més que fa 6 anys.

  1. Fa esgarrifar,mai tant ben escaient aquella dita:paga tu,paga jo,quantes me’n fotria….;i segur que més d’una,perquè no està primet l’alcalde….

Respon a Ramon Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!