Independència, treball en xarxa
La manifestació independentista del passat dia 11 de setembre de 2012 ha estat una cosa espectacular. Sobretot per la trascendència social i política, però també per la feina organitzativa que hi ha al darrera.
L’assemblea nacional catalana ha aconseguit fer una feina lloable arribant a tots (o gairebé tots) els racons del Principat. Crec que no m’equivoco si una part important de l’èxit ha estat bastir una estructura que reposava en una xarxa existent d’entitats locals, associacions, amb un objectiu comú.
S’ha criticat sempre que l’independentisme català era massa fragmentat, que hi havia massa grups petits, etc. i que això li restava força. Potser era cert fa uns anys, però darrerament, aquesta varietat de grups diversos ha resultat ser un punt fort. Si bé és veritat que hi ha havia moltes associacions no necessàriament estaven totes barallades entre si. Més aviat tot el contrari. I es complementaven. Algunes tenien una presència més forta a internet, altres es diferenciaven per l’edat o ofici dels seus membres, o l’ambit d’actuació local, comarcal, internacional, etc. En el moment en què aquestes entitats han aconseguit teixir una xarxa prou forta i entrellaçada l’independentisme ha pogut anar consolidant-se.
Des del meu punt de vista, el primer cop que es va aconseguir començar a teixir una xarxa en aquest sentit va ser la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD), quan va omplir la Gran Via de Barcelona el 18 de febrer de 2006 sota el lema: “Som una nació i tenim el dret de decidir”. A la manifestació s’hi van adherir fins a 700 entitats i 4000 particulars a títol individual. Aquest primer embrió va servir per fer visible a les entitats i als seus membres que hi havia “teixit independentista”. Varen sorgir multiples associacions, plataformes, entitats, pàgines web, etc. que d’una manera o altra impulsaven l’independentisme. Amb aquesta proliferació d’entitats continuaven les crítiques a la fragmentació de l’independentisme, però des de dins del teixit no es vivia així. Les iniciatives que sorgien eren benvingudes, i es creia que de totes elles alguna acabaria tenint èxit. La PDD va continuar la seva tasca organitzant altres manifestacions també multitudinàries.
Una altra mostra del treball en xarxa fou la manifestació dels 10mil a Brusseles per l’Autodeterminació. Les coneixences i la xarxa creada un temps abans van permetre organitzar aquesta manifestació que hagués estat impensable només uns anys abans.
La consulta popular sobre la independència que es va fer a Arenys de Munt el 13 setembre va marcar un abans i un després en el treball en xarxa de l’independentisme. Molts pobles i ciutats de Catalunya van fer el seu referèndum, creant d’aquesta manera xarxa dins del seu mateix poble entre les diferents entitats i persones. Es cedien locals, equips de so, es compartia la propaganda de diferents activitats, etc. També es continuà teixint xarxa entre les diferents viles, compartint idees per fer campanyes, assistint a conferències, intercanviant conferenciants, presentacions de llibres. L’existència d’entitats grans, com Òmnium Cultural, de mitjanes i petites, i la participació creuada entre totes elles ha estat un pas fonamental.
La darrera entitat que ha recollit els fruits d’aquests anys de treball en xarxa ha estat l’Assembla Nacional Catalana. A cada pas, hi ha hagut alguna entitat que ha anat aprofundint i extenent la xarxa (PDD, 10mil a Brusseles, Consultes per la Independència, ANC, etc.) a partir de l’organització d’uns esdeveniments concrets.
La força d’aquestes entitats en cada moment ha estat que reposaven en la xarxa. Escapçar qualsevol d’aquestes organitzacions és un cop dur per a l’associació mateixa, però no per la xarxa que la suporta perquè es pot reorganitzar novament. Les complicitats ja existeixen i cada nou esdeveniment que s’organitza la fa evolucionar amb nous llaços, reforça els que funcionaven i n’elimina els que no. Permet reposar els membres que ho necessiten i incorporar-ne de nous de manera natural.
Finalment, tot això no seria possible sense el treball de milers de persones, cada una en el seu àmbit concret, que creuen que val la pena dedicar una mica d’esforç a favor de la independència. A tots ells, moltes gràcies.