Terra i llibertat
Autodeterminació - Països Catalans
A Egipte, ara Morsi, el seu President electe, està detingut, governa una dictadura militar, Mubarak ha “sortit de la presó” i el seu règim ha estat restaurat.
Els Germans Musulmans són camí de la seva il.legalització, a l’Estat Espanyol això ja sabem de què va, acumulen milers de morts, detinguts i desapareguts, després d’haver participat activament en el moviment que va derrocar el dictador i guanyat repetidament i per ampla majoria les elecions democràtiques. Una contrarrevolució en tota regla.
Una paradoxal aliança ha estat la promotora d’aquests aconteixements: el mubaraquisme, les elits, l’exèrcit, el FMI, Israel, Arabia Saudita, alguns sectors del salafisme més tronat i una part significativa de l’esquerrra i del sindicalisme egipcis.
A hores d’ara, és poc probable, que aquestes forces d’esquerra encara creguin que la seva actuació aplana el camí cap a la democràcia i el socialisme, però no dubten encara en titllar de terroristes els Germans Musulmans i en seguir legitimant la dictadura i la repressió militar i policial.
La revolució democràtica de Tahrir va propiciar que guanyés les eleccions la força social i política més popular, arrelada i organitzada a Egipte, els Germans Musulmans, amb una llarga tradició de lluita des de l’època anticolonial i sempre combatuda per èlits urbanes, militars, esquerres estalinistes i sectàries, i actors i interessos prooccidentals.
A banda dels seus encerts i errors, i de les seves virtuts i defectes, de les crítiques i consideracions que caldria fer de tota mena cap els Germans Musulmans, aquests representen avui un bloc social i polític, que va guanyar nítidament les eleccions, amb una gran pluralitat interna, amb un clar projecte de reconstrucció nacional, i amb una manifesta (fins que no es demostri el contrari amb fets i concrecions), vocació democratitzadora i de justícia social, a més d’un ferm suport a l’alliberament de Palestina.
La tempesta perfecta s’ha produït en el moment en què s’han sumat tres forces que han coincidit en el seu antagonisme contra els Germans Musulmans: els interessos occidentals, israelians i saudites en la regió, les forces reaccionàries a Egipte i una esquerra miserable moralment i política que ha preferit la contrarrevolució abans que l’hegemonia democràtica dels Germans Musulmans.
Aquesta misèria moral i política de l’esquerra, és resultat de la seva misèria cultural, que la incapacita per a comprendre i assumir que una revolució, la democràcia i un socialisme (el que sigui, i amb característiques pròpies, i específiques..) no tenen ni un únic camí, ni un únic model, que la converteix en una força neocolonial en voler imposar per la força conceptes i pràctiques polítiques de matriu occidental menystenint les de les matrius civilitzatòries pròpies de cada poble, esdevenint antidemocràtica en defensar la raó d’estat per sobre de la raó popular i comuntària, així com elitista i corporativa en defensar la seva perpetuació, aliant-se amb forces reaccionàries.
Com per fi estan demostrant les revolucions ameríndies, els veritables canvis democràtics no es poden produir mitjançant ideologies i polítiques importades del colonitzador, encara que aquest sigui d’esquerres. Les veritables revolucions populars es produeixen a partir de moviments arrelats en la tradició profunda dels pobles, en la seva memòria civilitzatòria endògena. Aquesta base és la que fa possibles les revolucions culturals que culminen els processos de descolonització i alliberament. També aquest fenomen contribueix a explicar alguns fracassos de les esquerres de cultura occidental, que en les seves pretensions revolucionàries en territoris amerindis (i arreu del món) han menystingut els pobles originaris. En contrast, tornant a la regió, caldria estudiar i conèixer el procés pel qual el partit comunista del Líban va optar per l’aliança amb Hizbol.lah. A Egipte la democràcia no serà possible sense els Germans Musulmans, i encara menys en contra d’ells.
El conflicte a Egipte, però, ha posat de manifest que aquesta miopia és compartida per una bona part de l’esquerra europea, que necessita amb urgència una profunda revolució cultural.
Ara, una possible intervenció a Síria deixarà Egipte en un segon pla informatiu. Els Germans Musulmans, però, i el poble egipci continuaran la seva llarga marxa. Un llarg camí de descolonització, des del Kudistan i Àsia Central fins al Sahel, passant per Palestina, que les esquerres occidentals o d’obediència occidental encara no han entès o no volen entendre.
Terra i Llibertat
AFEGIM NOVES INFORMACIONS INTERESSANTS QUE APAREIXEN EN ELS MEDIS I COMPLEMENTEN EL NOSTRE DOCUMENT: http://www.eldiario.es/internacional/Desearia-armas-protegerme-acampada-Rabaa_0_171483495.html
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El què está clar es que un govern, per molta legalitat democràtica conseguida a les eleccions, no pot governar contra les minories. Però resulta del tot inadmissible des d’un punt de vista democràtic i honest un cop d’Estat en contra de la voluntat majoritària ciutadana.
Els hi adjunto uns quants enllaços sobre els fets convulsos i confusos a Egipte, en tres moments diferents (a les eleccions, a les primeres mesures del govern Mursi, i als enfrontaments precolpistes):
http://www.protestantedigital.com/ES/Internacional/articulo/13780/Emhacia-un-egipto-islamistaem
http://www.protestantedigital.com/ES/Internacional/articulo/14836/Egipto-hermanos-cristianos-coptos-unidos-por-sus
http://www.protestantedigital.com/ES/Internacional/articulo/15921/Enfrentamientos-en-egipto-hacia-otra-revolucion
http://www.protestantedigital.com/ES/Internacional/articulo/16874/Los-coptos-sufren-mayor-violencia-tras-la-caida
Atentament