Terra i llibertat

La CUP es troba en una cruïlla, entre la tensió provocada pel front sobiranista de Catalunya i el repte del Procés Constituent. Una cruïlla en la que corre el perill de restar bloquejada.

El front sobiranista té una forta presència en la CUP, tal com es va constatar en la proppassada Assemblea d’Olot, promovent la unitat nacionalista a Catalunya, sota la idea del front patriòtic.

(CONTINUA)

Aquesta tàctica defensa alguns plantejaments bàsics: la prioritat de l’Estat Català, l’assumpció de la UE i, si cal, de l’OTAN, la legitimació de les actuals institucions autonòmiques i de l’actual model de democràcia, menystenir el projecte de la Unitat Popular i, molt important, la renúncia als PPCC com a marc nacional. És el projecte de l’Estat català, de clara inspiració sionista, contra la Nació dels PPCC i contra l’autoorganització contrahegemònica del poder i de la lluita populars. Aquest projecte també cau fàcilment en el discurs de que “la culpa de tots els mals és de l’Estat Espanyol”, deslliurant les èlits catalanes de les seves greus responsabilitats en la crisi, i negligint, en nom del nacionalisme, el conflicte nacional de classes.

El projecte del Procés Constituent, manlleva a la CUP la proposta de la Unitat Popular, derrotada provisionalment a Olot, i promou una plataforma d’esquerres, de vocació populista i electoralista, estrictament catalunyista i que inclou en el seu programa l’estat propi i el dret a decidir en els mateixos termes que el front nacionalista, assumint, fins i tot, un divisió del treball amb l’ANC.

La CUP té, doncs, al seu davant un repte de gran trascendència estratègica: contribuir a la construcció de la Unitat Popular, en la que l’Esquerra Independentista hi tingui un paper de lideratge, al voltant d’un projecte de construcció nacional, d’autodeterminació i d’independència dels PPCC, anticapitalista i antipatriarcal, radicalment democràtic, i lliure de tota mena de peatges amb la UE i l’OTAN. Aquesta estratègia requereix una radical deslegitimació de l’actual marc autonòmic i de les seves institucions polítiques, així com de la UE. L’actual procés sobiranista a Catalunya cal que sigui vist i valorat des del procés de construcció nacional i d’autodeterminació dels PPCC, i deslegitimat si n’és contrari.

Paradoxalment, però, les preguntes que la CUP s’està fent en aquests moments són les pròpies de l’agenda sobiranista catalunyista. En política, com en tantes altres dimensions de la vida, abans que trobar bones respostes cal fer-se bones preguntes. La CUP no hauria de preguntar-se primer per la consulta sobiranista a Catalunya, o sobre la transició nacional catalunyista i l’estat propi, sinó sobre la construcció nacional dels PPCC, sobre el procés d’autodeterminació en els PPCC, sobre la construcció de la Unitat Popular als PPCC, i, només després, sobre com fer front, amb alternatives pròpies, a les agendes regionalistes.

PPCC, maig del 2013.