CONSTRUÏM ELS PAÏSOS CATALANS DES DELS BARRIS

Un cop més la “Rosa de Foc” (la Barcelona combativa i popular) marca un camí de transformació profunda amb les seves lluites arrelades a les realitats concretes, als barris populars.

Als anys 60 i 70 del passat segle XX el moviment associatiu i veïnal serví per reivindicar i construir unes ciutats més amables i més acollidores. Aquest moviment social es transformà en multitud d’associacions de veïns que des dels barris aplegaven tot tipus de persones, entitats, organitzacions (llavors encara clandestines) que es mobilitzaven no solament per una vida més digna als barris, sinó per fer fora i acabar amb un règim dictatorial.

CONTINUA

Aquell moviment veïnal va posar en marxa una mena de sindicalisme barrial, que ja va tenir els seus referents en propostes i dinàmiques que es van donar als barris d’algunes ciutats als anys 20 i 30 del segle XX, algunes d’aquestes inciatives, moltes, impulsades pel moviment llibertari: vaga de lloguers en molts barris de Barcelona (promogudes per la CNT), ateneus i centres culturals als barris, sindicats de barri…, etc…

El moviment veïnal dels 60 i dels 70 ens va permetre avançar localment cap a una democràcia i unes ciutats més dignes i més equitatives, una democràcia que ara resulta insuficient i insustancial, sobretot per la traïció dels liders (com ja va dir en el seu llibre Lluís Mª Xirinachs), i per la perversió tecnocràtica i burocràtica de la partitocràcia sorgida amb el procés de transició.

En els darrers anys les nostres ciutats: Barcelona, València, Castelló, ….han patit una gestió promoguda pels il.lustrats, pels “prínceps”, amb una mena de dèria semblant a aquella del “despotisme il.lustrat”.

L’especulació i el consumisme purs i durs s’han imposat com a quelcom imprescindible per fer unes ciutats “productives”, unes ciutats abocades a produir plusvàlues a costa de la ciutadania, de les classes populars, i dels sectors socials més vulnerables. Evidentment, aquest projecte i model ha afavorit a molts sectors de població, i com és fàcil adonar-se el model compta amb milers i milers de seguidors i avaladors, és gràcies a això i a la legitimitat construïda des dels mitjans de comunicació (bona mostra són les pàgines grogues de La Vanguardia) que la proposta es sustenta i ha estat sòlida fins el moment.

Ara bé, a les nostres ciutats s’han mantingut sempre i en els pitjors moments i circumstàncies un seguit de moviments, d’accions i de propostes que han estat “la cantera” d’uns altres i múltiples projectes i iniciatives de ciutat: CAN VIES, CASA DE LA MUNTANYA, resistència DEL CABANYAL, CERTS MOVIMENTS VEÏNALS lligats a Associacions de Veïns, PAPERS PER A TOTHOM i NO ALS CIES, PLATAFORMA GESTIÓ CIUTADANA D’EQUIPAMENTS PÚBLICS , SOM LO QUE SEMBREM, NO A BCN WORLD, i evidentment moltes i moltes altres experiències, lluites i dinàmiques.

Darrerament i gràcies a la voluntat d’articular propostes i projectes s’han encetat debats i reflexions (abril 2014: Barris cooperatius, Ciutat Comuna, a Can Batlló, Sants, Barcelona)) que volen donar coherència i establir una mena de “fulls de rutes” que permetin construir ciutat des de la perspectiva d’una ciutat habitable, propera a llur ciutadania, lliures d’especulació, obertes al desenvolupament del cooperativisme i a una economia solidària, amb espais públics per relacionar-se, viure, estar, compartir i gaudir, i no per consumir, i passar….; ciutats que promoguin l’habitatge públic i social, que promoguin la plena ocupació de la ciutadania, i procupades (però amb idees i solucions) per l’empobriment d’amplis sectors de la població…

El que aquests dies succeix a Sants, i gràcies al denominat “efecte Can Vies”, és part d’un procés imparable, un NOU MOVIMENT VEÏNAL i SOCIAL que aspira a transformar des dels barris unes ciutats i uns països que encara estan en mans d’una èlit que està jugant fort per enriquir certs sectors socials lligats al capitalisme internacional. Aquest projecte, que és del tot evident a cadascuna de les nostres ciutats als PP.CC.,  forma part del projecte “ultraneolliberal” especulador i extractor de grans plusvàlues, que també actua localment per articular-se globalment, i fer possible una brutal guerra de classe que per suposat té com a víctimes les persones que conformem el que genèricament denominem classes populars.

Les lluites que impulsem als barris qüestionen la viabilitat d’una sobirania, la construcció d’un nou estat que no es plantegi en ferm i en profunditat la necessitat de construir en paral.lel a la independència nacional, una societat radicalment democràtica, que comporta un replantejament en profunditat de moltes coses: des del model d’economia urbana, i les relacions productives, al model de gestió del transport públic, gestió de l’aigua i altres serveis, gestió de serveis municipals relacionats amb espais públics, criteris d’inversió del pressupost municipal, participació ciutadana, gestió d’equipaments ciutadans, etc…..

El conflicte de Can Vies evidencia una crispació i un conflicte molt més que latent en la societat catalana, una crispació i una confrontació social que no passa pel fet “nacional”, sinó per la qüestió social i de classe. Hi ha en aquests moments una ruptura social significativa, una guerra total desfermada pels “gestors” de l’administració pública catalana per seguir avançant en el seu projecte de “guerra social” amagats i aixoplugats per la seva pretesa defensa de la sobirania nacional .

La seva legitimitat es vol emparar en la defensa de la voluntat de decidir del poble català, i evidentment aquesta imatge construïda no és més que una “cortina de fum”. Ni volen defensar i avançar en serio cap a un veritable “dret a decidir” (com a mostra l’actitud del conseller d’Interior, senyor Espadaler en relació al “Multireferendum” del passat 25 de maig), ni està gens clar que veritablement pretenguin dialogar amb qui els qüestiona i s’oposa a llurs projectes amb idees, projectes i realitzacions des d’una perspectiva ideològica, de valors i de classe marcadament diferenciada

El moviment veïnal que ara s’està configurant i articulant no és solament un moviment reivindicatiu, que demana a les administracions, que reivindica, que protesta i reclama, que diu NO; no, ja no és solament això, o no és això exactament, sinó que és un NOU MOVIMENT SOCIAL de base i veïnal que proposa, que té projectes, que s’autogestiona, que no es refia de l’Estat, que disposa de recursos econòmics (no molts, però “voler és poder”, com s’evidencia en moltes accions i projectes concrets), que disposa d’intel.ligència i “savoir faire” individual i col.lectiva, que està molt format, amb quadres joves però intergeneracional alhora, amb una ètica i honradesa, i uns valors que qüestionen les estructures polítiques i de gestió pública hegemòniques actualment……

No s’equivoqui ningú, això no és una broma, ni és una rebequeria juvenil, ni un sarampió passatger…., és un projecte de transformació social urbana i rural des de baix. S’articula amb altres moviments socials: la PAH, per un Transport Públic, per la defensa del territori: de l’aigua, de la terra, per una Economia solidària i el cooperativisme, …….. amb altres maneres de fer i practicar sindicalisme a les empreses, i amb multitud de noves maneres de transformar i fer en la quotidianitat i en el dia a dia…….. PER CANVIAR-HO TOT DES DE BAIX.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *