Terra i llibertat

Dins del moviment veïnal les dones han patit una doble invisibilitat, com activistes a un moviment mixt i com activistes en espais exclusivament femenins. Malgrat això, ens resultaria impossible entendre el moviment veïnal, les seves reivindicacions, les formes de lluita i les seves conquestes sense tenir en compte la presència massiva i permanent de les dones a la capçalera de les accions, de les manifestacions i en l’elaboració de les propostes que van suposar la base reivindicativa del moviment veïnal.

Torxa d’experiències

Un moviment veïnal que recollia la torxa d’experiències de lluita anteriors, sovint sense saber-ho, que també havia tingut les dones com a protagonistes importants: les vagues de lloguers o els clams per la pujada del preu dels aliments, per exemple. El moviment veïnal es va beneficiar de la capacitat de les dones dels barris de sumar els itineraris de l’activisme als de la cura. Mentre anaven a cercar els infants a l’escola o passaven pel mercat distribuien fulletons, recollien signatures i creaven xarxes de complicitat. Dones que eren un observatori permanent de les necessitats del barri i que, arrelades al seu entorn, gaudien de confiança i autoritat en el veïnat.

Tampoc podríem entendre la implantació del moviment feminista i l’extensió de les seves reivindicacions sense el moviment que, a redós de la declaració de 1975 com Any Internacional de la Dona, es va produir als barris i pobles de Barcelona i de la seva cintura industrial. L’eclosió de les vocalies i grups de dones, vinculades o no a associacions veïnals, van constituir un moviment de base territorial que va saber dur l’agenda del feminisme, de forma capil·lar, als sectors populars. Aquestes dones van protagonitzar una de les experiències de desobediència civil més oblidades de la Transició, avui malauradament extremadament vigent, les permanències en què es donava informació i es preparava les dones per anar a avortar a altres països.

Moviment regenerat

Les dones no han tingut una visibilitat pública al moviment veïnal fins fa molt poc temps, és ara quan veiem com el moviment es regenera gràcies a la presència de dones de totes les edats. Resistents, combatives, solidàries, segueixen lluitant contra els desnonaments, pels equipaments i per la defensa dels serveis públics i al mateix temps teixeixen alternatives que ens permetin somniar futurs per tal de transformar-los en un present just i habitable.

Eva Fernàndez i Lamelas, antropòloga i activista feminista i veïnal.

(publicat a La Directa)