Terra i llibertat

Autodeterminació - Països Catalans

25 de febrer de 2014
0 comentaris

“HEM DE PRESERVAR EL NOSTRE BENESTAR”

Ja fa dies de la polèmica i més aviat brutal actuació dels Guàrdies Civils a la frontera de Ceuta, i la conseqüent mort de quasi 20 (o pot ser més..?¿) joves procedents de diferents països africans, la majoria de l’Àfrica Occidental, i més concretament de Mali.

He volgut esperar a escriure aquest article per llegir, escoltar i poder païr les diferents expressions al respecte, i les diferents posicions.

(article d’en Josep Mª Navarro, amic i col.laborador de TiL)

D’entre les expressions i manifestacions escoltades, la que més em colpí va ser la d’una dona, jove crec, que participava en una tertúlia de Catalunya Ràdio, de la tarda, no sé si era quan li toca a la Tribu…La senyora, de fet, va dir amb tota la normalitat que es pot i és acceptada amb naturalitat, que sí que l’actuació de la Guàrdia Civil era brutal, però que fet i fet hem de defensar les nostres fronteres, sobretot per preservar el “NOSTRE” benestar…Va ser com si m’empassés un gripau viu.

Abans o després d’aquesta tertúlia, ja no recordo, en el programa nocturn de la TV6ª, el programa del Wyoming, al qual veig de tant en tant i m’agrada mirar-lo una estoneta (després se’m fa pesat..), el Wyoming va acabar dient que aquesta, la dels Guàrdies Civils, no és manera de tractar la gent. Que s’han de respectar els drets humans, que s’ha d’agafar la gent que travessa la “nostra frontera”, i de forma gentil se’ls ha de retornar al seu país….

Clar.., de fet, aquestes són expressions indicatives d’un consens hegemònic. No he escoltat (en els medis de premsa i de comunicació hegemònic) cap referència als països de procedència dels joves, de la situació que es viu en aquests països, del fet que en un dels països, Mali, està en guerra, una guerra on intervenen directament potències ex-colonials: França, i ara s’ha apuntat Alemanya…..

He escoltat això sí, parlar constantment dels “immigrants”, aquesta categoria que tot ho explica, sembla ser. “Els immigrants” han fet això, els “immigrants” han estat conduïts al Marroc…; els “immigrants” ens volen invaïr, 30 mil d’ellls estan disposats a fer-ho en la “nostra” frontera defensada per forces d’ordre i murs amb ganivets ….

Ja dic, no sabem res d’aquests joves, no sabem res del que succeix a llurs països, quins interessos estan en joc, perquè aquests joves no poden o volen viure a casa seva, per quin motiu marxen i arrisquen tant……No sabem pels mitjans de comunicació hegemònics res de tot això; és a dir, en la comunicació dels fets es produeix  una desproporció entre les notícies que ens informen de les  amenaces d’invasió dels “immigrants” envers Europa, respecte de la informació  envers  la real invasió i real colonització que encara roman activa en pràcticament tots els territoris d’una Àfrica martiritzada i sacsejada per colonialistes assassins (des del rei belga Leopoldo……fins els actuals traficants de diamants de sang….prohibits teòricament, però …..).

No hi ha una política de gestió de la migració sensata, jo diria que en lloc, i menys pel que respecta al continent africà. Europa per suposat no la té. Tota la política dels Estats-nació està basada en criteris de seguretat, en criteris de contenció, repressió, i assassinat selectiu, bé per la passivitat d’aquestes polítiques en relació a situacions que clarament són perills reals per la vida hummana, bé per les accions directes i brutals de suposats defensors de l’ordre públic, Ah¡¡, per cert, no crec que això canviés gaire amb una força policial com la dels Mossos d’Esquadra, que a la vista està, són tan o més brutals que els Guàrdies Civils.

A l’espoli de l’Àfrica per part d’empreses, multinacionals, faccions més o menys corruptes de les classes dirigents africanes (tampoc vull generalitzar i contribuir a construir la idea d’una Àfrica homogènia i plena de corrupció i desastres, perquè no seria així, ja que a l’Àfrica hi ha molta vida, i moltes, moltes coses i actuacions i aspectes ben positius, hi ha també moltes alternatives decolonials al desastre que pateixen molts pobles i regions del Continent…) hem de sumar aquesta voluntat invisibilitzadora de llus poblacions, persones, circumstàncies…; l’anonimat i la falsificació, la tergiversació, la reducció a éssers sense vida pròpia, solament “immigrants”, o sigui éssers que es traslladen d’un territori a un altre.

La compasió? sí una miqueta per dir que no podem tractar d’aquesta manera la gent, que és brutal, però,insisteixo, ves que farem¡¡¡, tot sigui per preservar el nostre benestar. Com si el nostre benestar col.lectiu europeu fos quelcom independent del benestar de la resta de la humanitat, de la resta de éssers, de la natura… “Ándeme yo caliente ríase la gente”.  És possible en l’era de la globalització creure’s que podrem garantir la felicitat i el benestar dels europeus amb aquesta actitud de menysteniment secular cap a l’Àfrica? cap als colonitzats i encara no del tot decolonitzats?

No és evident que estem nosaltres mateixos colonitzats per aquesta idea egoïsta i absurda del benestar propi?; desarrelats de la resta de pobles del món, pensant que de debò els europeus ens mereixem el que tenim perquè ens ho hem guanyat, i hem inventat tot des de la ciència de debò, als Estats-nació passant per la bomba atòmica. Creiem encara que el centre del món som nosaltres encara, en la decadència postcolonial, sense adornar-nos que qui sembra misèries recull tempestats (permeteu-me refer l’aforisme..).

El món del futur serà el que sembrem i fem ara, i els valors que projectem cap al futur, i les actituds, i la compasió, i la capacitat de transformar per gaudir de les potencialitats de cada lloc, territori, de les seves gents….

Comencem per casa nostra, els joves africans que malviuen en molts llocs de la ciutat de Barcelona, recollint ferralla, amb dignititat i fermesa…..cal, de tot cor, homenatjar-los, s’ho mereixen ¡ per haver arribat fins aquí, per comportar-se com a éssers que volen malgrat tot conviure amb nosaltres, que cada dia s’aixequen amb dignitat i fan una feina que poca gent faria….Donem-los una oportunitat de debò, per sobre de les lleis, i les dificultats “burrocràtiques”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!