– En primer terme creiem que els resultats expressen -amb els matisos que es vulguin, que poden ser molts- una considerable maduresa de l’electorat de les quatre províncies del nord del país. Per la participació (més alta que mai en unes eleccions autòmiques) i per la resistència al xantatge del gran timoner neoliberal. “Entregueu-m’ho tot i tindreu la llibertat”, deia el líder i aplaudien tota la seva cort de mitjans i opinadors a sou. Volem la llibertat i la justícia i just per això t’entreguem una confiança ben retallada i un parlament molt més polifònic, ha respost la gent. L’estratègia patriotera de tapar totes les vergonyes (econòmiques, socials, democràtiques…) amb la senyera ha fracassat i cal felicitar-se’n.
(continua)
– En tercer terme les eleccions visualitzen un interessant inici de reconfiguració de les esquerres catalanes. La davallada del PSC i el fet que ERC li passi pel davant -ni que sigui amb un sol diputat-, el millor resultat d’ICV des de l’any 84 i, finalment, l’entrada amb força de l’esquerra independentista al parlament catalunyès, a través de l’estratègia de la unitat popular i de la reivindicació del país sencer, expressen amb claredat, al nostre entendre, l’inici de la fi del règim nascut al país amb la reforma del franquisme. El règim (que aviat farà quaranta anys…) expressa ja esquerdes importants. Cal també felicitar-se’n i treballar per fer-les irreversibles.
– Finalment, cal celebrar els molt bon resultats de la CUP-AE arreu del territori (per damunt del 3% en cadascuna de les quatre províncies), amb comarques arribant al 8% com el Priorat o al 6% com a l’Alt Penedès i el Garraf, tocant o per damunt del 5% en tot d’altres comarques, a prop d’haver pogut fer diputat a Girona i a Tarragona, després d’una campanya extraordinària plantejant, expressant, construint l’alternativa al règim des de la unitat popular, trencant els silencis informatius des de la xarxa i des del carrer pel compromís i la creativitat de la militància, lliures d’hipoteques financeres, teixint la unitat del país i de la diversitat de les seves tradicions emancipatòries, retrovant diverses generacions de lluitadores i de lluitadors, amb múltiples veus (intel·lectuals, artístiques, socials…) cada cop més madures tot recuperant l’alegria del compromís… tot plegat una gran notícia per les dones i els homes que volem reapropiar-nos de la vida lliure des d’aquest racó de món: els Països Catalans.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!