Terra i llibertat

Autodeterminació - Països Catalans

27 de novembre de 2012
0 comentaris

25N: UNA PRIMERA VALORACIÓ.

Amb poc temps encara per analitzar a fons els resultats electorals d’aquest passat diumenge, i tot celebrant també encara el que ens sembla un magnífic resultat i una magnífica experiència de la CUP-Alternativa d’Esquerres, volem fer una primera valoració genèrica de les eleccions. Les properes setmanes hi haurà temps per anar fent valoracions i anàlisis més acurades.

– En primer terme creiem que els resultats expressen -amb els matisos que es vulguin, que poden ser molts- una considerable maduresa de l’electorat de les quatre províncies del nord del país. Per la participació (més alta que mai en unes eleccions autòmiques) i per la resistència al xantatge del gran timoner neoliberal. “Entregueu-m’ho tot i tindreu la llibertat”, deia el líder i aplaudien tota la seva cort de mitjans i opinadors a sou. Volem la llibertat i la justícia  i just per això t’entreguem una confiança ben retallada i un parlament molt més polifònic, ha respost la gent. L’estratègia patriotera de tapar totes les vergonyes (econòmiques, socials, democràtiques…) amb la senyera ha fracassat i cal felicitar-se’n.

(continua)

– En segon terme les eleccions autonòmiques amb més participació de la història trenquen un mite molt estimat de la progressia espanyolista principatina: aquell de que el triomf de les forces dites “d’obediència catalana” era degut al silenci electoral d’una part molt important de la població, el silenci dels “altres catalans”, que deia l’estimat Candel. Certament les opcions més espanyolistes i reaccionàries han obtingut un molt bon resultat en aquestes eleccions. I malgrat tot han perdut. Per camins molt plurals, amb el vot del 70% de la població, el “sí” al dret d’autodeterminació ha guanyat les eleccions de manera incontestable; dos terços pel si, un terç pel no.

– En tercer terme les eleccions visualitzen un interessant inici de reconfiguració de les esquerres catalanes. La davallada del PSC i el fet que ERC li passi pel davant -ni que sigui amb un sol diputat-, el millor resultat d’ICV des de l’any 84 i, finalment, l’entrada amb força de l’esquerra independentista al parlament catalunyès, a través de l’estratègia de la unitat popular i de la reivindicació del país sencer, expressen amb claredat, al nostre entendre, l’inici de la fi del règim nascut al país amb la reforma del franquisme. El règim (que aviat farà quaranta anys…) expressa ja esquerdes importants. Cal també felicitar-se’n i treballar per fer-les irreversibles.

– Finalment, cal celebrar els molt bon resultats de la CUP-AE arreu del territori (per damunt del 3% en cadascuna de les quatre províncies), amb comarques arribant al 8% com el Priorat o al 6% com a l’Alt Penedès i el Garraf, tocant o per damunt del 5% en tot d’altres comarques,  a prop d’haver pogut fer diputat a Girona i a Tarragona, després d’una campanya extraordinària plantejant, expressant, construint l’alternativa al règim des de la unitat popular, trencant els silencis informatius des de la xarxa i des del carrer pel compromís i la creativitat de la militància, lliures d’hipoteques financeres, teixint la unitat del país i de la diversitat de les seves tradicions emancipatòries, retrovant diverses generacions de lluitadores i de lluitadors,  amb múltiples veus (intel·lectuals, artístiques, socials…) cada cop més madures tot recuperant l’alegria del compromís… tot plegat una gran notícia per les dones i els homes que volem reapropiar-nos de la vida lliure des d’aquest racó de món: els Països Catalans.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!