Cayetana Álvarez de Toledo. Matadora. Va ser el Luis Suárez del debat. Va anar a totes les pilotes, va encarar-se a tots els jugadors contrari, va gesticular i ho va rematar tot.
Inés Arrimadas. Exigida. Va patir el canvi de posició. Havia de buscar el cos a cos amb PSOE i PP, però se sent més còmode fent de cap de l’oposició. I en algun moment va buscar el carriol dret, on ja hi ha Cayetana.
Gabriel Rufian. Controlat. Acostumat a les aventures en solitari ara al seu equip no li interessa que pugi a l’atac. No “maga ir” li va arribar a dir a la marquesa de Casa Fuerte.
Laura Borràs. Filòloga. És més rica en les lletres que en la política, on repeteix l’argumentari puigdemontista, que comença a patir el desgast del tòpic.
Jaume Asens. Constructiu. Va treure bé la pilota quan li va tocar fer-ho, intentant construir passades de tiralínies. Autocrític, fraternal i canadenc.
Meritxell Batet. Sòbria. Va actuar de defensa central, sense aventures a l’atac, però parant els atacs amb contundència quan li va caldre.
L’àrbitre, Carol Pañella, del col.legi català. Va deixar jugar i va tenir menys feina que al Tallat Party. És el que té entrenar amb Pilar Rahola.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!