Bunga-bunga
Comentari a El món a Rac1:
Berlusconi toca culs, posa banyes a dirigents mundials i fa somriure.
Sembla el caos, però la seva política és calculada i independent de
l’ètica, com resava el seu compatriota Maquiavel. El pitjor d’aquest
Tiberi modern no són, si em permeten, les nits de bunga bunga, sinó l’ús
del poder amb finalitats personals i la barreja d’allò públic i allò
privat en una sola persona.
Don Vito arrossega un reguitzell d’afers de corrupció amb 16 judicis,
alguns en curs, absolucions i oportunes lleis a mida i indults que ha
anat aconseguint intentant liquidar la separació de poders de
Montesquieu. Però Berlusconi governa Itàlia i ningú li fa ombra. Diuen
que perquè l’alternativa és encara més patètica, amb una esquerra
dogmàtica i ancorada als 70 i per la mirada indulgent i fins i tot
envejosa dels italians.
Potser sí, però és una llàstima que al final marxi, si marxa, per una
decisió judicial i no perquè els italians l’han fet fora. I encara és
més patètic el paper del Vaticà, que prefereix un puter que els faci
bones lleis que el risc d’una esquerra contrària a l’Església, com diu
un teòleg de l’Opus. El mal anomenat Cavaliere pot caure per
presumptament incitar a la prostitució una menor, però l’haurien d’haver
escombrat abans per abús de poder, cosa que inclou ser un avi de 74
anys que no sap envellir i és acusat de tenir relacions amb una menor
aprofitant-se de ser primer ministre i de cobrir les noies i les seves
famílies de diners a 7.000 euros el francès. Maquiavel no tenia raó.
Els pecats són cosa de l’Església, però la moral també ho és dels
polítics.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!