Publicat a El Punt Avui:
Jordi Graupera és una incògnita com a polític, però el que és segur és que com a analista és lúcid. Com a candidat per Barcelona ha editat un llibret que ajuda a entendre on som i què passarà el 21-D. Segons ell, i ho subscric, el 30 de setembre del 2017 la cultura del catalanisme va arribar al seu límit. “El més lluny on ens podia dur com a persones i com a comunitat és el dia abans del referèndum de l’1 d’octubre”. Aquella matinada del 30 de setembre a l’1 d’octubre, amb els ciutadans anant a dormir a les escoles, estava canviant el paradigma, i ho va fer en el moment exacte que la policia no els va moure. “La gent va deixar de ser catalanista per ser, simplement, catalana, subjecte d’uns drets polítics inalienables als quals no estava disposada a renunciar.” Això explica per què els polítics catalanistes no van saber què fer l’endemà. I tot el que ha passat després.
De fet, el final del catalanisme comença un altre 30 de setembre. El del 2005. Quan el Parlament aprova l’Estatut com a últim intent d’ampliar els límits que posa l’Estat a les aspiracions dels catalans. I segueix el 2006 amb l’aparició de Ciutadans, que és, paradoxalment, una esmena a la totalitat del catalanisme, com ho és en el fons l’independentisme. I aquesta realitat la veiem al Parlament, on aquesta nova realitat emergeix per sobre d’un catalanisme jibaritzat, cas del PSC i del que queda de Convergència. Fins i tot el PP, que en el fons formava part d’aquell món catalanista, està a punt de desaparèixer.
Per tant, voler analitzar el moment actual, amb paràmetres del passat, és un error. Els nostàlgics del catalanisme o els polítics i periodistes que cauen, o caiem, en la inèrcia del marc mental previ a l’1 d’octubre, estan –o estem– condemnats al fracàs. Per això no entenen, o no entenem, el 21-D. No sabem què passarà divendres. Però passi el que passi serà l’expressió exacta del moment d’un paradigma que està canviant, amb partits i entitats construint a marxes forçades estratègies i relats que intenten adaptar-se a la nova lògica ciutadana.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!