Catalunya com a cola

Publicat a El Punt Avui:

La presentadora pregunta al polític: “Per què bloquegen la comissió d’investigació dels negocis del rei emèrit?” El polític queda descol·locat. “Bé… en definitiva… el que cal veure…” És una situació incòmoda?”, repregunta Laura Rosel. “Bé… incòmoda…”, respon José Luis Ábalos, secretari general del PSOE. I, al final, troba la sortida: “Incòmoda com quan parlem de la independència del poder judicial, com quan parlem de si a Espanya hi ha democràcia, com quan diem que Espanya és franquista… Tot això incomoda, òbviament, perquè està qüestionant tot el sistema institucional.” És a dir, que no s’investiga el rei, no perquè no hi hagi sospites de corrupció, sinó perquè si cau el rei, cau tot el règim del 78. És a dir, que els qui denuncien que hi ha evidències que qüestionen la independència del poder judicial –sobretot a la cúpula–, que hi ha massa exemples de baixa qualitat democràtica, que encara queda un pòsit franquista evident més enllà de la làpida del dictador –la mòmia del qual s’ha de treure amb nocturnitat– o els qui clamen que la monarquia és corrupta i pròpia de l’era medieval, no és que no tinguin raó, però no es pot tocar res, perquè el sistema cauria com fitxes de dòmino.

El PSOE ha arribat al govern d’Espanya després que l’altre partit dinàstic, el PP, quedés enfangat dins d’una xarxa institucional de corrupció que va fer triomfar la primera moció de censura de la democràcia. I després que els espanyols hagin hagut de rescatar la banca amb diners de la seva butxaca. I, paradoxalment, el PSOE ha decidit que aquesta és tota l’erosió que es pot permetre el sistema. O tot s’enfonsarà. Qualsevol ciutadà espanyol podria dir que és injust. Que, de fet, Sánchez va prometre el canvi. Que el sistema deu ser prou fort per regenerar-se. Que el PSOE s’ha de diferenciar del PP i de Ciutadans. I competir amb Podem. Però, aleshores, arribem al final del camí. Ho diu Ábalos: “El desfiament de Catalunya ens obliga a no plantejar-nos cap desestabilització en cap sentit.” Catalunya com a cola, Catalunya com a excusa.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *