Hi havia una vegada un emperador que vivia obsessionat per la seva imatge. Molta gent a la Cort sabia que era un desastre, però no s’hi enfrontava per no perdre la feina. Un bon dia va arribar la notícia que arribarien uns súbdits vestits de groc per veure el partit de futbol anual.
L’emperador va tenir por que el groc d’aquells brivalls fos més bonic. I en Zoido, el conseller de l’emperador, li va dir que tenia la solució: una corbata tan singular que només podria ser apreciada pels súbdits més intel·ligents.
L’emperador estava emocionat per la bellesa d’aquella peça blanca i vermella. I se’n va anar orgullós a l’estadi mentre en Zoido li repetia que bonica que era la corbata. Però quan va acabar el partit, va pujar a la llotja un nen de nom Andrés a recollir la copa. I tot el poble va deixar anar un crit. Però si l’emperador va despullat!
L’emperador va sospitar molt seriosament que tenien raó, però incapaç de reconèixer el seu error, va aguantar traient pit, mentre les rialles dels de groc se sentien cada vegada més llunyanes. I que em perdoni l’Artigau.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!