Tian Riba Bloc

Alberto Oliart, ministre de Defensa de Calvo Sotelo després del 23-F, va deixar dit que “a Catalunya mai no hi haurà trets”, però que “democràticament són capaços de posar l’Estat espanyol contra la paret”. La va encertar. El 9-N, l’1-O o el 21-D en són la prova. I, conscient, l’Estat humiliat ha sortit a defensar-se fins i tot fora de la llei. Ho certifica la reaparició de Rubalcaba, que és l’Estat dins del PSOE. En cinc dies ha dit que admetre el dret a decidir seria penjar-li a Espanya el cartell de fràgil. I, sobretot, que l’Estat pagarà el cost de treure Puigdemont del mig. Queda clar? Això és una operació d’Estat amb majúscules. Per això, a l’aprenent Sánchez li han dit que s’aparti. Aquesta és la pressió que té a sobre un dels cinc “fugitius geopolítics”, segons la revista Time, més buscats del món. La força de tot un Estat. Aquest és l’escenari que divideix l’independentisme i que és un dels seus errors. L’altra és que “els carrers seran sempre nostres” no funciona sense direcció política.