Comentari a El món a Rac1:
Si es va declarar o no la independència, potser és com el cèlebre gat l’experiment de física quàntica, que estava viu i mort a la vegada. Però és igual. Perquè declarar la puc declarar jo ara. El que implica alguna cosa és aplicar-la. I aquí ningú aplica res, perquè es va oferir diàleg. La resposta ja la saben. Però com que volen la humiliació, s’han passat el cap de setmana preparant, no la suspensió de l’autonomia, la intervenció.
A Catalunya no hi havia hagut mai cap fractura fins que el PP va recollir firmes contra el catalans i va néixer un partit d’odi amb la única idea de carregar-se una immersió, que ha permès parlar dues llengües al seu president, per cert. El cinquè partit de Catalunya i els neofalangistes volen aconseguir amb mentides i un cop d’Estat el que no aconsegueixen a les urnes, amb la complicitat de teles i diaris incendiaris.
Així que cadascú que faci el que hagi de fer avui. Però Mariano, Enric, Albert, Inés… deixeu d’escopir sobre els nostres mestres i les nostres filles. I mireu l’InfoK, que potser aprendreu alguna cosa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!