Les dones enamorades mai es queden mudes,
fan parlar les pedres de marbre de dins els pous,
canvien les tonalitats verbals de dunes sorrudes,
transformen el silenci en amples vocabularis tous;
terra humida i fèrtil, el bon fang dels grans sous,
la collita esplèndida de les anyades retudes!
espai-espaiet i dempeus des de l’alba del matí,
allà per on van esbossen el seu somriure clar,
les seues comarques, arrels del millor vi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!