Anotacions rizomàtiques
L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular
ENTREVISTA SENSE SIMULACRES A MARINE, VÍDUA DE JEAN BAUDRILLARD (Converses)
Marine Baudrillard: Parlar amb Jean… potser haja sabut fer-ho millor que qualsevol altre. A més, la nostra conversa va durar més de trenta-cinc anys, abans de que li posara fi, amb un somriure. Però parlar de Jean suposaria, ni més ni menys, eliminar-lo. Ara Jean està ací, no em deixa mai, si bé, mentrestant, ja s’ha desmaterialitzat.
Giuliano Compagno: Però llavors: ¿qui està parlant en aquest moment? ¿Tu, ell?
Marine Baudrillard: Veuràs, hi ha raons pràctiques, i les entenc. Jean és un gran pensador, el seu pensament és tema de debat, les seues obres estan en totes les llibreries… Em proposes una conversa entre tres… però és quasi impossible. Perquè una de dos: o Jean està ací, i deixe que siga ell el que parle, o bé no està ací, i aleshores jo també estic en un altre lloc, amb ell. ¿M’entens?
(…)
Giulio Compagno: I si no és un filòsof, ¿què és?
Marine Baudrillard: El definiria com un camperol especialment astut, amb qui comparteix la tranquilitat, la sencillesa, la solidesa.
A més, coneix molt bé tots els elements, els astres i els vents. Sempre sap on ens trobem, sap quina hora és amb només mirar el sol, fins i tot quina hora és en una nit tapada (…)
Giulio Compagno: I el seu moviment, el seu temps?
Marine Baudrillard: (…) aconsegueix ser sempre puntual, encara a pesar de qualsevol obstacle amb el que entropesse. A més, és una persona sempre disposta. Mai li he escoltat posar com a pretext “que havia d’acabar un treball” quan es tractava de vore un amic o cedir a les meues temptacions…
Giulio Compagno: ¿Què significa tenir un home al costat?
Marine Baudrillard: Però si Jean no és un home. Ell és tots els homes, i fins i tot més. El meu marit. El meu amor. El meu amant. Mon pare. El meu fill. La meua visió del món. El meu destí. El meu sentit. La meua ombra. El meu objecte. El meu repte. Jean és el meu altre absolut.
(Extret d’Archipiélago. Cuadernos críticos de la cultura, núm. 79, monogràfic sobre “Jean Baudrillard. Desafío a lo real”)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Saps, Baudrillard hi té molt a veure amb la meva necessitat de posar ordre, de distingir allò essencial d’allò superflu. Especialment al llibre que ara trec al bloc, Baba. Repara les obsessions de na Rafela, llençar coses, tot això.
M’has donat una alegria.
Una abraçada cordial. Vaig molt botida. No sé quan podré restablir la preferida calma. Depèn de jo. És mentida que la culpa sempre sigui de l’altri.
Sobretot la última resposta m’ha fet sentir tot tipus d’emocions (una barreja ), senzillament, per qüestions personals. Com sempre ens deixes uns apunts magnífics.