Anotacions rizomàtiques

L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular

29 de gener de 2008
1 comentari

EL DEPARTAMENT DE DUPLICACIONS (Converses)

          He conegut a un sociòleg que es diu Joan-Carles, com tu…
          Genial, ¿viu a prop de ta casa?
          Més o menys, però no em vaig fiar…
          Tin en compte que el departament de duplicacions treballa de valent: ara, si amb mi tens a l’original, ¿per a que conformar-te amb una simple còpia?
          Ens vam prendre un café i el vaig veure molt obsedit per fer-me una entrevista molt exhaustiva sobre el meu blog…
          ¿T’estava investigant?
          Eixa és la sensació que vaig tindre des del principi, jo sóc molt inquieta i el vaig veure venir de lluny..
.
          Bé, considerant que la ciència moderna tendeix a marcar un abisme despreciador entre el subjecte d’investigació i l’objecte d’investigació, li hauries pogut haver fet un test de prova per vore si volia realment amistat i implicar-se amb tu…
          ¿Què vols dir?
          Imaginem que eixe sociòleg era el subjecte d’investigació i tu l’objecte a investigar, aleshores si en un moment donat, t’hi insinuaves un poc i et feia una besada o se n’anava al llit amb tu, hagueres tingut una prova fefaent de que no sols volia utilitzar-te per a informar-se asèpticament…
          Era més alt que tu…
          Veus? El departament de duplicacions elabora clons que milloren superficialment a l’original… Ha ha ha
          Ha ha ha…
          Recordem que Charles Chaplin va perdre un concurs de Charlots… Ha ha ha
          Ha ha ha
          És una història un poc estranya…
          No em pareixia un tipus de fiar…
          Si volia lligar amb tu, t’ho hauria fet notar d’una altra manera i si volia aplicar-te un qüestionari, crec que haguera obtingut més rendiment productiu si et diu la veritat amb franquesa… A tots ens agrada donar la nostra opinió sobre el que fem…
          Vam estar parlant molta estona al bar i no se n’eixia ni un milímetre de l’entrevista que duia preparada…
          És curiós com davant l’atzar de les situacions aleatòries, el pensament paranoid té una gran capacitat d’estructuració… 

(la conversa seguia durant 3 hores i escaig, impossible registrar-la tota)


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!