Imatge: el fum és una mercaderia que s’intenta vendre i comprar… amb pèsims resultats per a tots. “Stepan Arkadievitx rebia i llegia un periòdic liberal no extremista, sinó defensor dels criteris compartits per la majoria. I encara que la ciència, l’art i la política no guardaven per a ell un interés especial, sostenia fermament en
Imatge: Illa Maurice, en l’Oceà Índic. Als vint anys, Charles Baudelaire fou “empaquetat” en un viatge impossible a Calcutta, per a que ”es reformara” de la vida bohèmia i aprenguera un “ofici pràctic” com a comerciant d’ultramar, enviat pel marit de sa mare, el general Aupick; almenys va arribar fins a l’Illa Maurice, que
Hàbitat territorial: – Joan Fuster s’educa a la Universitat de València com a llicenciat en dret que no exercirà com a advocat i viu sovint al poble de Sueca (Ribera Baixa-País Valencià). – Joe Gould s’educa la Universitat de Harvard com a filòleg i viu molt sovint als carrers del centre de Nova York Treballs
<– imatge: Mapa de l’Illa de Jerba (Tunísia) Extret de Predrag Matvejevic, Breviario mediterráneo (títol original en croata: “Mediteranski brevijar”), Barcelona: Anagrama, 1991, traduit per Milijov Telecán i Magdalena Romera; 248 pàgines. “Les illes, per exemple, poden classificar-se de moltes maneres: segons la distància que les separa de la terra ferma, segons el canal
Se li ha dedicat atenció escassa a l’amistat per considerar-la una relació essencialment afectiva i no institucionalitzada. Això ha portat a aïllar-la dels processos socials i “tipus d’acció” considerats significatius. L’ideal occidental de l’amistat romàntica s’eleva a constant universal i, com l’amor, no sembla tenir més raó ni més història que l’individu. Tanmateix, algunes
SONET LLIURE QUE CAL ESCRIURE AL SEGLE XXI QUAN L’AMOR IRROMP COM UN VENT OPORTÚ Trenta mil dies de viratge subversiu, pels tròpics trempats més terrestres, dins hores boscants a les selves salvades, sempre amb la dialèctica fermentativa a les illes d’ençà que somriuen daurades, és com un doll de les totalitats solars, com
Per gentilesa (i paciència) d’Eduard Ramírez Comeig, coordinador de Caràcters núm. 56 –revista degana de les lletres valencianes– tinc el plaer de regalar-vos ací dos articles escannejats en documents adjunts, en principi reunits consecutivament per a plantejar un debat, tot i que podem entendre que els dos apunts impresos desenvolupen temes diferents i complementaris: “Noves
SONETO DO AMOR ESQUECENTE VOLTANDO PELAS TERRAS LUSITANAS JUSTAMENT QUAN LA DONA HERMÈTICA EM VA DEIXAR A LES ANDANES Remorejos dins les carícies vora la Riba do Tejo, el gran riu dels navegants que lubrifiquen la memòria, et llepe l’interior amb voracitat i a cap altre no envejo, visca Sant(h)arém quan tu, múltiple, em
Fa justament un any, Callosa d’en Sarrià va perdre a un dels seus veïns més exemplars i simpàtics, un veí que representava en els seus gestos una síntesi idònia entre ètica pública sostenible i humanisme cordial: Salvador Llopis, conegut pel renom de “Bunyol”, acoblava el seu compromís polític – clar i ben informat, conseqüent en
1.- El discurs superficial. En els nostres rodals sudencs (ja fa temps que dic que ve una època de “distàncies curtes”), hi ha una frase, que segueix a les salutacions, per a enraonar sobre la crisi, tot un “relat oral improvisat” sobre l’actualitat econòmica que es mou dins unes coordenades plàstiques – semi-fantàstiques i
SONET LLIURE SENSE MIRAR EL DICCIONARI D’UN DIUMENGE ÈTNIC I MULTITUDINARI Avui t’escric des del meu xalet d’Algar, on creixen alvocats verds del tròpic, no diràs mai que aquest sonet és entròpic, assoma’t i veuràs el riu, séquies i bancals; tot estimula el tenaç orgull agropecuari, a la terrassa gaudim de somrients convidats, al
<<— clica damunt el mapa per a ampliar i visionar millor Índex de l’antologia digital: 1.- El Programa Nacional de Salut es va coordinar des de Callosa d’en Sarrià. 2.- La cortesia de Vicent Pérez Devesa, el nostre Alcalde de Benidorm. 3.- Carta sobre Vicent Llobell com a candidat autonòmic per la circumscripció
Karl Marx sobre Heinrich Heine: “El vell gos se’ns va callar que el govern francés li havia donat una pensió” (no obstant, fou la personalitat de la seua època a qui Marx més tendresa va professar) Màxim Gorki: “Culpe a Heinrich Heine d’haver-me descobert el mal de queixals del cor” (nota d’un suïcidi impostat
Discapacitada, sí: i també molt viva i hàbil, diligent i atenta, bona coneixedora de la pràctica, de la terminologia i de les regles de les seues tasques – un treball tècnic de grup A, escenificat amb empatia servicial–: ¿caldria haver-ho dit? ¿per què ens fixem en l’element potencialment mòrbid de l’Alteritat? ¿tan presumptuosos som que
Ja hem vist com trauen els torrons de metla i els polvorons de sucre en les taules preferents als supermercats pròxims. I una veïna bencasada només entrar diu: “carai, quina exageració amb el Nadal, cada volta l’anuncien més prompte!”. I nosaltres que aspirem a reflectir les tendències civils i comercials, deixem ací un poema sobre la “sagrada