Anotacions rizomàtiques
L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular
BUSCA’M UN ESCRIVIVIDOR DELS NOSTROS PER AUSTRÀLIA (Converses)
– Hem de seguir donant canxa als guanyapremis per a que no s’aturi la roda de l’optimisme catalanòfon!
– En tenim de llestos i bons jans aquí, però amb aquestos tenim dos problemes: si els ho dones a un d’ells, els altres es poden rebotar; a més, la immensa majoria publiquen en premsa i editorials “locals”.
– Ui, el localisme va molt malament per a projectar l’idioma a nivell internacional.
– Sí: Barcelona, València o Palma són massa localistes a la vora de Monterrey, Atenes o Captown. Ni punt de comparació!
– Busca’m un escrivividor dels nostros per Austràlia, Xile o Namíbia.
– ¿Quan dius “dels nostros” és el que estic entenent?
– Clar, un dels nostros: que no faci massa faltes d’ortografia ni de didascàlia, se’l pugui entrevistar i, quan el proven amb la pregunta crucial, parli naturalment bé de Mister Bean.
– Això està arreklat!
– Que no s’aturi la canxa dels guanyapremis, que no s’apagui la llum de la il·lustració!
Article d’opinió relacionat: “Símptomes alarmants” de Joan Solà (Diari AVUI, 14 de febrer de 2008)
Imatge: ¿esmolaran més encara les seues cutxilles d’afaitar els barbers de la cultura (de l’art, del cinema, de la literatura, de la ciència, etc.), ara que a les eleccions generals s’ha passat d’una majoria provisional a una majoria permanent?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ara ric, però ahir vespre em pegava tocs per la cara a causa d’haver perdut un llarguíssim post sobre els immigrants que et devia.
A més et volia explicar que vaig ser víctima d’un robatori i que no m’atrevia a declarar que una de les dues persones sospitoses era negre. Por que ens diguin racistes? Supòs. En el fons. Ho tenim molt interioritzat.
És com Coetzee, el meu escriptor preferit, que parla de l’apartheit i generalment no ens informa si els seus personatges són blancs o negres.
Una vegada a la plaça del mercat un negre em va fotre un pàrquing que havia estat hores esperant. Quant li vaig amollar que de què anava em va respondre automàticament racista, sense fer represa: és a dir, sense adonar-se que jo sóc més negra que no ell, i tenc menys drets civils reconeguts que ell.
Vaig plorar tres dies seguits i encara tenc ganes d’escanyar-lo. És l’insult més injust i més immerescut que m’han adreçat en tota la meva vida.
A un mallorquí que em foti l’aparcament li dic directament fill de puta.
Tenim una mala peça al teler. No ens la traurem tossint.
Gràcies per l’article d’avui. Cal destapar la màfia editorial del nostre estimat país. Que cap català pus mai més, sobretot del Principat o de Mallorca, digui corrupte a ningú, si remena les cireres de la literatura catalana. Amb això també tenim tots els guiness, n’estam servits, no hem de menester res de ningú.
Tot n’és ple… Bon dia, amic i un bassal de tendresa.