L’única seguretat:
l’acaronament dels teus muscles
ve potent com un dolç pas
tant si somies com si dubtes.
Contents hem tornat a ser
Els adults que van jugant,
absents, a una cambra d’hotel,
Aquell hotel dels plaers grans.
Hotel on jugàvem tots,
Els més sincers i els més bords,
Hotel de setins i foscors
Que il·luminen com un clam.
La necessitat és tornar abans
Que l’enyor ofegue el cant,
De saber que tu tornaràs
I que et guanyaré besant.
Que el treball excepcional
De trobar unes paraules
Diguen precises i exhuberants
El que sentim amb altres.
Vull que marquen amb foc
El goig d’haver-te trobat
Quan t’estaves despistant
I t’havia de pegar un toc.
Novembre em porta records
Que si estic sol em posen ardent:
El temps exalta constant
Els millors anhels del cos.
Com sempre que vens al lloc
On la tendresa és possible,
Tu i jo revivim una cançó
Que és potser immarcesible.
L’única seguretat:
L’acaronament dels teus muscles
Ve potent com un dolç pas
Tant si somies com si dubtes.
—————-
Versió original de Raimon, clica ací
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…on la tendresa és possible, fer versions d’un poema que ens encisa.