Anotacions rizomàtiques

   
  Avui hi ha hagut combat al Parlament de

la República

dels Baladres: el Partit Nacional-Socialista Baladrenc  ha animat el soporífer debat polític habitual amb una reforma legislativa on proposava que els grassonets i els prims comparesquen en termes paritaris en tota mena de comicis: hi ha hagut molts diputats que s’han despertat del seu acostumat somni just i han demanat torns de paraula a punta pala per fer matisacions i posar les coses al puesto. “Allà on la bascula marca la diferència, l’ordenament jurídic ha de fomentar la igualtat d’oportunitats”, ha estat la consigna que ha llençat Martí Sabater, el portaveu dels socialistes. Joaquim Horts de Toc-i-Pam, líder conservador del Partit per

la Permanència

(Pap), ha sostingut durant tot el matí que els socialistes volien posar-los entre l’espasa i la paret, perquè és evident que a les files dels conservadors hi ha una majoria suficient de diputats tan ben alimentats que ultrapassen el sobrepés. “Vosté vol que col·loquem a les nostres llistes gent que no sap gaudir dels restaurants, vosté és un traïdor a les essències de la gastronomia baladrenca i vol que ens trenquem les banyes buscant polítics anorèxics que no tenen costum d’endrapar-se bons plats d’olla a migdia ni fer migjorn amb pijama i orinal, això és una alta traïció a les tradicions milenàries de la nostra República, vosté vol dividir a la gent i donar un protagonisme immerescut als morts de fam”, ha esgrimit Joaquim Horts mentre s’acalorava. Ha estat aplaudit fortament pels seus prohoms de més de 115 kilos que armaven gran enrenou.       

     “Nosaltres no anem contra ningú, ni molt menys contra l’oposició lleial i constructiva que fa el Pap: tan sols volem que les estructures corporals dels membres d’aquest parlament representen amb exactitud la varietat kilogràmica del nostre país, es tracta d’iniciar un nou camí per a aprofundir en la democràcia; si vostés tenen algun problema, recorden que la natura humana és molt flexible i que els gimnassos estan per a alguna cosa”, ha replicat Martí Sabater amb determinació: nova ovació a l’altra banda de l’hemicicle, aquesta menys estrident perquè hi ha tarannina. “Vosté vol que ens aïllem del món amb lleis irrisòries que van contra corrent, mire els nostres veïns valencians: el president del seu parlament val tot el que pesa com a persona i com a polític, és un gran home en tots els sentits de la paraula, ningú li ha fet un examen mèdic per donar-li l’acta de diputat, ni li han mesurat la pressió arterial ni han condicionat la seua llibertat en funció de la bàscula; ara vosté ens ve amb aquestes excentricitats de dubtosa constitucionalitat que faran que anem contra corrent de l’Europa civilitzada”, així seguia Joaquim Horts descabdellant apassionadament el fil d’Ariadna de les seues portentoses raons internacionals. “Nosaltres estem a favor de què tota classe de gent, pese el que pese, en termes socials o kilogràmics, puga dedicar-se al noble art de fer política, només ocorre que això volem que es faça de manera ordenada per a garantir la vertadera llibertat: la llibertat dels baladrencs a escollir diputats que s’asseguen en la fusta d’aquest parlament sense risc de que s’enfonsen els escons; nosaltres defensem tota mena de constitucions, des de les atlètiques fins a les desproporcionades, des de les estretes fins a les exhuberants: els apel·le per a que tinguen un punt de vista més obert!”, ha reblat el clau Martí Sabater. El debat prosseguirà demà, amb la intervenció del Grup Parlamentari de

la Minoria Queferosa

, que potser pose una mica de seny a la discussió, fent alguna millora tècnica i corregint faltes d’ortografia de l’esborrany del projecte de llei.

 Recordem que abans d’aquest proposta de llei de paritat entre grossos i prims, es va aprovar la llei de paritat entre rossos i morens, la llei de paritat entre alts i txaparros, la llei de proporció entre autòctons i forasters, la llei de paritat entre espavilats i embadocats, la llei de paritat entre generosos i avariciosos, la llei de paritat entre inexperts i carrosses, i, per suposat, la inqüestionable llei de paritat entre homens i dones, ja molt antiga: probablement

la República

dels Baladres és el país més democràtic del món des del punt de vista formal. “Ací hem fet un esforç necessari per a dissenyar un parlamentarisme de manera equànim i ajustada, tot desenvolupant al màxim la innovació jurídica d’Occident; som un model a imitar i aportem estímuls concrets per a millorar la participació ciutadana en una època, com la nostra, en la que a molta gent se li unfla la música del tocador mentre les qüestions col·lectives exigeixen major responsabilitat per part de tots” va dictaminar –parlant parsimoniosament i sense llegir cap paperet– el president del Consell d’Estat, l’Il·lustríssim Jaume Mastegot.

—————–

Imatge: El president de les Corts Valencianes, Don Julio de España, tot un gran home es mire per on es mire, al·ludit en el debat del Parlament de la República dels Baladres pel portaveu del Partit per la Permanència (Pap)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!