Anotacions rizomàtiques

L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular

19 d'octubre de 2006
0 comentaris

COBLES DE CALLOSA D’EN SARRIÀ I (Poesia popular)

Extret del llibre
d’Adolf Salvà i Ballester, "De la marina i muntanya (folklore)",
edició a cura de Rafael Alemany; Ajuntament de Callosa d’en Sarrià: 1988;  transcrit ací per JCOB:

 

A la mar es cria el peix

i a la céquia les
anguiles,

al magraner les magranes

i a la figuera les
figues.

 

A la mar me’n vull anar

a vore les cosidores,

que cusen sense didal

i tallen sense estisores.

 

A la ribera me’n vaig

a menjar-me quatre
qüernes,

amb una ceba i dos alls

i un grapat de faves
tendres.

 

A la una canta el gall,

a les dos la
"tortilla",

a les tres el rossinyol

i a les quatre es fa de
dia.

 

A la vora del riu, mare,

m’he deixat les
espardenyes:

mare, no li ho diga al
pare,

que jo tornaré a per
elles.

 

Al Barranc de la Batalla,

foren més de quatre mil

els francesos que mataren

entre Castalla i Onil.

 

Alça l’aleta, polleta;

no li piques, pollastret:

ta mare no vol que et
cases

amb un home baixetet.

 

Alça, morena, i no em
xafes

la canyeta de peixcar,

el cabasset dels enredros

i el barret de festejar.

 

Al Sant Blai del meu
carrer

una li’n tinc que cantar:

que mos done blat i dacsa

i diners per a gastar.

 

Al tio Pep del Ruat

un sarxatxo l’acaçava,

i li demanà perdó

si el deixava anar a casa

i portaria el falçó.

 

Allà baix, en el riu,
mare,

ha cantat un cul pelat:

"Quan les cabres
faran llana,

les dones faran
bondat".

 

Allà baix, en el riu,
mare,

senquí cantar un canari;

pensant-me que era el meu
nóvio,

era un pardal solitari.

 

A ma sogra la vull jo

un poquet més que a ma
mare,

perquè s’ha criat un xic:

¡Sogra meua, Déu li ho
pague!

 

A ma sogra tinc en venda;

qui me la vulga comprar,

diner i mig donen d’ella:

i ja la poden agarrar.

 

Amb tan vella que tu
eres,

els teus diners em fan
jove.

Jo me’n buscaré un altra,

que és de repica’m el
colze.

 

Amb un quinzet tinc un
puro

i amb dos quinzets una
pipa;

amb tres quinzets vaig al
cine

i amb quatre tinc una
xica.

 

Amiga, la més amiga,

la més amiga la pega;

amiga és la mantellina,

que te’n vas a missa amb
ella.

 

Ànima que estàs en pena

i en el cel no pots
entrar,

que ta mare encara vetla

i l’os no te’l puc posar.

 

Ànima que vas penant,

Déu que et done bon
repós:

el meu marit està en casa

i no li puc llevar l’os.

 

Ara sí que m’has fotut..,

que m’has furtat el meló,

i m’has deixat les
escorfes,

la corona i el peçó.

 

Ara sí que va de veres

i em jugaria un sisó:

l’auelo
"caga-munteres"

l’han tancat a la presó.

 

Arre burro i deixa dir,

no en faces cas de la
gent,

que qui en fa té poca
xolla

i qui no en fa no en té
gens.

 

Bernardino, tin-te un
pino
,

a la porta del convent,

s’ha menjat un cap de
burro

i ha perdut l’enteniment.

 

Bona nit tinguen, sinyores,

que no me’n vaig a
dormir:

la un ull ja me se tanca

i l’altre no el puc
obrir.

 

Bona vida té el pastor,

que, quan plou, no fa
faena;

s’assenta al racó del foc

i en lo dia fa
espardenya.

 

Bona vida té el pastor,

que, quan plou, no fa
faena,

sentat al racó del foc,

fent-li festes a l’auela.

 

¡Buenos Aires, Buenos
Aires,

vas tiniendo buena
fama!

¡Tu serás la perdisión

de las muqueres
d’Espanya!

 

Calla, gallina pelà,

sense cap de plomissó,

que t’has posat a cantar

i no t’has sabut la
cançó.

 

Carabassa m’ha donat

i me s’ha tornat meló;

més m’estime carabassa

que casar-me en Eixaló.

 

Caragol de vinya vella,

no digues mal de ningú,

que Callosa no és
València

i ja sabem qui és
cadascú.

 

Carnestoltes, moltes
voltes,

i Nadal, de mes a mes;

Pasqua, de huit en huit
dies;

Quaresma, no tornes més.

 

Carrer Major de Callosa,

quantes voltes t’he
passat

a mitjan nit i a deshora:

¡de res m’has aprofitat!

 

Castanya sobre castanya,

ja no me’n pegaràs més;

si vols que vaja al
porrat,

em tens que donar diners.

 

        
¡Castanyes!,
ves a dur oli.

        
No vull anar,
que tinc fred.

        
La mare et
farà una mona

dels ous que pondrà el burret.

 

Catalina, manya meua,

dis-me tu la veritat:

d’eixos tres fadrins que passen,

¿quin és el teu enamorat?

 

Cavallers, mireu si és pena

ser un home divertit:

¡renunciar de la faena

endespuis d’haver complit!

 

Collaret de Coll de Rates,

quantes voltes t’he passat,

a mitjan nit i a deshora:

de res m’has aprofitat.

 

Com són grosses, n’entren poques;

si en vols més para el cabàs;

a les Dos Eres t’espere:

no sé si m’agarraràs.

 

Com són grosses, n’entren poques;

si en vols més, para el cabàs;

safanòries com la cuixa,

xirivies com el braç.

 

Contineixa, vés i torna,

que a tu te la donaran:

si no et donen la més xica,

et donaran la més gran.

 

Corona, si vols la vara,

fes-te’n una de cascall,

que la vara de Callosa

és per a Vicent Savall.

 

Debaixa’m el poalet

que està al pujar de l’escala,

que és per a donar de beure

al burro que ha cantat ara.

 

De Bolulla no la vull;

de Tàrbena no dic res:

en passant el Coll de Rates

la primera meua és.

 

De cara al tossal estic,

i estic morint-me de pena:

primer moriré de fam

que jo palpe la faena.

 

De Cartagena a Almeria

han format una paret;

per la paret va una via

i per la via va el tren.

 

De les ales de mosquit

han fet la mitja taronja,

tot el campanar sencer

i els tres pilars de la
Llotja.

 

De matí pa i pebrereta,

a migjorn pebrera i pa,

a la nit, si no fan olla,

la pebrera ho pagarà.

 

De matí, quan s’alcen elles,

amb el monyo per a fer,

i a poc a poc se’l fan elles

a la porta del carrer.

 

Dénia, Benissa i Ondara,

Aixàbia i Benidoleig,

Llíber, Pedreguer i Gata,

Aixaló, Murla i Parcent,

Orba, Pego, Tormo i Sagra.

 

De president l’han votat

per ser el mestre més vell;

‘plegarà la societat

a ser tan lladre com ell.

 

D’es banyes d’un caragol

han fet la
Beneficència,

el ferrocarril i el moll

i el Miquelet de València.

 

Diu-me si em vols o no em vols,

no em vingues amb perendengues,

que tinc faves primerenques,

guixes, cigrons i fesols.

 

Dos gallines es barallen

per un perol de segó,

i una li diu a l’altra:

"Tu t’afanyes més que jo".

 

Dos ovelles i un borrego

són tres animals de llana;

dos advocats i un notari

tres lladres de cap de rama.

 

Dos rieres té Callosa,

la de Guadalest i Algar,

muntanyes com les de Bèrnia

i, entre les fonts, la Parà.

 

Eixa xica que va ahí,

amb la cabellera rossa,

pareix la Mare
de Déu

del Pilar de Saragossa.

 

Eixos del ferrocarril

porten bigot i pereta,

algun dia portaran

espardenyes sense veta.

 

Eixos del ferrocarril

s’han comprat una romana

per a pesar els diners

que guanyen a la setmana.

 

El bacallà està salat

i la sardina s’empina;

el rector ha predicat

el joc de la barretina.

 

El cabecilla Palloc

donà quefer en València,

i el pobret la va pagar

entre Murla i Benigembla.

 

El campanar de Bolulla

està fet una magrana,

perquè l’obrer el va fer,

el va fer de mala gana.

 

El colom roda la torre

a vore si pot entrar,

i la coloma de dins

sense parar d’alejar.

 

El colom roda la torre

i no sap per on entrar,

la colometa de dins

no para de curclejar.

 

El cotxe no ve a Callosa

i s’ha quedat en Polop;

ara ve un tros de tartana

per a matar-mos a tots.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!