Anotacions rizomàtiques
L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular
Editades les memòries de Victorià Mastegot, professor de dret constitucional, cappare de la ponència dels Furs que regeixen els designis de la República dels Baladres. El pròxim dissabte es presenta al Museu de la Llobera, vora el Palau de Primavera, un gran llibre per a esbrinar les claus de tota una generació d’activistes dels drets humans que es van deixar la pell per a dur avant els ideals de màxima sobirania de la nostra vila-nació. Sota el títol Erem tan pobres que només podíem imaginar el futur han estat publicats els detalls de la biografia de Jaume Mastegot, en tres volums que corresponen respectivament a les seues Lletres amb amics que estaven al peu del canó, Una llarga, llarga lluita molt folla i amb l’aigua al coll i Misterium vitae; el primer volum és un recull seleccionat i comentat sobre les cartes que Victorià Mastegot es va intercanviar amb personalitats de la cultura, la política i l’economia nacionals; el segon volum esbossa anàlisis de situacions complexes i dilatades que es van endegar, moltes voltes per iniciativa de Victorià Mastegot, per a aconseguir la tan anhelada llibertat per al país; i, per últim, el volum Misterium vitae narra dosificadament, de manera proporcionada i serena, sense caure en l’exhibicionisme i fent gala d’una generositat profunda, els aspectes més intims d’una vida consagrada a la República.
[Hi ha més…]
Tot està preparat per al pròxim dissabte al Saló dels Sacs, la radiant estança neo-gòtica del Museu de la Llobera: s’han retirat alguns estris etnogràfics que molestaven per a col·locar 300 cadires per als convidats VIPs i per als periodistes acreditats que donaran notícia d’aquest acte tan emblemàtic i que marca una fita històrica. Victorià Mastegot ha explicat: “Quan vaig estar exiliat a Tànger, menjàvem pa de segó i formatge de cabra, teníem els mobles justets a casa, érem pobres de veritat però no ens preocupava gens, perquè hi havia un horitzó de justícia que ens feia pensar en un futur millor: la llibertat del nostre país havia d’arribar aviat gràcies a la nostra insistència, tenacitat i capacitat de lluita”. En una ampla entrevista que ens dedica en exclusiva — i que difondrem pròximament– Victorià Mastegot reflexiona en veu alta amb completa imperturbabilitat i grandesa humana: “hi ha un equilibri universal que, amb el pas del temps, acaba col·locant a cadascú al lloc on mereix”.
La Veu de Balàdria, periòdic que ix tres dies per setmana
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!