Anotacions rizomàtiques

L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular

7 d'agost de 2006
0 comentaris

CARTA PERSONAL AL VIDU D?ESPANYA DE PART DEL VIDU DE CA?N ROSSINYOL (República dels Baladres)

A l?atenció de José Ortega Cano,

Plaça de Bous de la Real Maestrança de
Sevilla,

Plaça de Cristòfor Colom, 12

41001 SEVILLA (Andalusia Occidental- Espanya)



Benvolgut company en la viduïtat conspícua,

em faig ressò de la teua tragèdia omnipresent en tots els
canals de televisió, emisores de ràdio i mitjans de premsa; et done el més
sentit pèsam i també la benvinguda al magnífic club dels que perdem les santes
esposes pel camí de la vida; no saps bé, José, tot el reconfortant moralment
que resulta que per fi la condició de vidu haja estat elevada a l?enèssima
categoria mediàtica; ara tothom pot captar amb claretat diàfana que els hòmens
? el nostre gènere en vies d?extinció– passem molta pena per les estimades
absents, totes les estimades que es van absentar definitivament perquè Algú més
important que nosaltres les havia cridat a la seua sina;

[Hi ha més…]

diu l?acudit que Déu és un macarra marsellés, bru i perillós,
que ens furta les nostres esposes en el clímax del desig i de l?afecte; la
providència celestial moltes voltes ens l?hem de prendre com una partida de
cartes en el transcurs de la qual acumulem guanys i pèrdues: els beneficis
s?esdevenen lleugers i intensos com un raig efímer de felicitat, però els
costos permaneixen en el compte corrent de l?ànima i n?hem de fer front durant
anys i panys; el macarra, o siga Déu, mana del cotarro i de ?oela banca?, així
que quan vol fer-nos la punyeta ens arrabassa les flors gracioses que guardàvem
al nostre pit i les canvia de destinació, per veure si així fem alguna
relliscada i perdem la pròxima mà de cartes en el pòker de la vida;

tin coratge, José, ara davant el trauma de la separació

forçada i definitiva; som molts els que hem passat amb discreció per on tu
passes ara: alguns fins i tot passem diverses voltes a l?any, ja que, àvars per
reconstruir el futur, ens llencem com a criatures imperfectes en la carrera
boja per substituir l?esposa que ja mai tornarà; així que mantin-te ferm davant
l?adversitat sentimental perquè a certes edats ningú et garantitza que la
pròxima esposa no desaparega després d?un temps de passió inicial; pensa que
estàs fent ara mateix un gran paper: demostrar al món sencer que, igual com hi
ha dones maltractades pel contrincant interior, també hi ha hòmens a qui ens
xuleja l?atzar i la necessitat, hòmens a qui ens tallen per la meitat amb el
ganivet d?un adéu unilateral i injustificat;

si vols distraure?t de la dislocació que acabes de sofrir,
t?anime a que em visites al Mas de Ca?n Rossinyol; molt a prop hi és la serra
d?Altana i podrem anar a caçar conills amb escopetes de repetició, tal com feia
l?honorable Enric Vigor?caçador local i narrador nacional–; tu que estàs
acostumat a posar-te davant els bous, t?adonaràs que l?art de caçar conills és molt
més subtil i exigeix major despesa energètica i cinegètica; ho podrem passar
molt bé i mitigarem profundament aquest malestar de la pèrdua irreparable,

amb sinzeritat i cordialitat, una abraçada forta del teu
company en la pena,

signat: Virgili Rebrot,

Mas de
Ca?n Rossinyol,

República
dels Baladres

(carta extraviada pel Servei de Correus)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!