Anotacions rizomàtiques

L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular

5 de setembre de 2012
0 comentaris

“Les dones enamorades mai es queden mudes…” (Poemes diversos)

 

Les dones enamorades mai es queden mudes,

fan parlar les pedres de marbre de dins els pous,

canvien les tonalitats verbals de dunes sorrudes,

transformen el silenci en amples vocabularis tous;


El seu do harmònic protegeix el riu de crescudes,

fa fluir aigua brava per sèquies fins els horts nous,

terra humida i fèrtil, el bon fang dels grans sous,

la collita esplèndida de les anyades retudes!


Aimies d’amor, astutes camperoles del gran parlar,

els abismes blancs els omplen d’arcs de Sant Martí,

espai-espaiet i dempeus des de l’alba del matí,

allà per on van esbossen el seu somriure clar,


mil verbs sinuosos creixen al pedregar,

les seues comarques, arrels del millor vi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!