PER VETLLAR UN SOMNI PRINCIPAL
Jo sóc el permanent, el donador, l’agosarat,
l’alquimista sense dogmes al Monestir del Vent,
la meua única estrella dorm un son profund,
el meu llaüt du el ritme nou de les albes;
dins la mar de l’espera, tu que m’has estimat,
retorna’m els cims blavosos, les ones d’argent,
les orquídies que vivificaven el meu cor rotund
i la clau transparent que obri totes les muralles;
Sóc jo l’Arrel o l’Esqueix?… Demòcrit o Simbeliot?
Per les teues carícies m’he convertit en galiot,
remant a la gruta on neda el teu dolç pensament;
Vaig i vinc vencedor creuant l’Estígia intermitent,
assajant a la lira de Dant –alternant els mots–
els teus sospirs cristal·lins i els teus gemecs forts.
Cançó d’acompanyament: “Enta Omri” (“Ets la meva vida”), en la versió d’Umm Kultum al Teatre Olympia de París, gravació de novembre de 1967, subtítols en anglés: http://www.youtube.com/watch?v=XPGHpBOt5sE
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!