Anotacions rizomàtiques
L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular
UN BON GRAPAT DE VERSOS RURALS DE FREDERIC MISTRAL (Poesia popular)
<<– Frederic Mistral (Malhana, Provença, 1830 — allí mateix, 1914), inventor del concepte de “Reialme del Sol” i Premi Nòbel de Literatura de l’any 1904; més info: http://ca.wikipedia.org/wiki/Frederic_Mistral
COSQUERELLES
I
Fill meu, a la jornada
Em sembla que vas tard,
I vers els esbarzers
Sempre estàs rodejant.
– Mare, quan gandulege,
Veig en els esbarzers
Ulls blavencs, quan jo passe,
Ulls que m’estan vegent.
– Badoc, son les pervenques,
Que ara florixen… Ves,
Pren la teua lligona
I vés al treball greu.
[Hi ha més: clica avall…]
II
-
Fill meu, enmig les hortes,
amb freqüència, em pareix
que badalles i escoltes
amb l’orella en el vent.
-
Mare, sobre les guixes,
quan raja el sol ardent,
oïxc una veu molt dolça
que en les entranyes senc.
-
Badoc, és l’aucellada
Que ara vol fer el niu…,
¡tu, planta, planta cols
Tan sols, pobre Donís!
III
-
Fill meu, la nit passada
Jo crec que no has dormit:
Sols pegaves patades
I sabies glopir.
-
Mare, mens m’adormia,
He vist tota la nit,
Passar una donzella,
¡Mare, els meus ulls l’han vist!
-
Badoc, són els fantasmes
Que el somni sol forjar:
¡Alça’t, que ja amaneix;
Vés a agarrar la falç!
IV
-
Fill meu, tu tens les galtes
Pàl·lides, estàs mal…
¿Vols un poquet de caldo?
Jo te’n donaré un plat.
-
¡Mare, vullc a Toneta!
Feu ja amonestacions,
Llogueu la cornamusa…,
¡Si no, jo heu trenque tot!
-
¡Badoc, vols ma ruïna
Per a comprar-te el llit!
És que avui la gent jove
Ha perdut els sentits.
V
-
¡Salut, compare Toni!,
Venim a demanar
La xica en matrimoni
Que el xic es vol casar.
-
Per a vos és, comare,
Amb tot lo que té ja:
Ses calces foradades
-
Toneta, amiga meua,
¡bé!, ¡puix mos casarem!…
-
¿Me faràs cosquerelles,
Donís?… ¡Quant se riurem!…
1881
L’aigua en remolí
Remoure el cadell
Darrere el molí.
La lluna halada
Debana
El lli.
El rieró xarraire
A la lluna veu
Que tira en l’ombra
Son blanc parpadeig.
La lluna halada
Debana
La llana.
En els terebintes
Van llebres corrent,
I baix els genebres
Xillen els aucells.
La lluna halada
Debana
El lli.
Dret en la pendent
De son negre cau
El mussol pensívol
Té els ulls de cristall.
La lluna halada
Debana
La llana.
Fent sos remolins
Van els rat-penats;
Vers l’encreuament
Van gossos lladrant.
La lluna halada
Debana
El lli.
Amb son tracaleig
El carreter va
Camí de la plaça
O del salobrar.
La lluna halada
Debana
La llana.
Les pobres velletes
I els vells arropits
Al foc de la llar
Se queden adormits
La lluna halada
Debana
El lli.
Són les nou, danc, danc,
El rellonge diu;
I amb son cant finet
Repliquen els grills.
La lluna halada
Debana
La llana.
Una mantellina
Del front s’ha esvarat;
Eguina el ventet
Igual que un cavall.
La lluna halada
Debana
El lli.
Un xic presumit
Que sap bé ballar,
Agarra una xica
Bella, pel braç.
La lluna halada
Debana
La llana.
I aquell presumit
Amb ella se’n va…
I a lo lluny se perden
Pel viarany.
La lluna halada
Debana
El lli.
I els dos jóvens folls
Se’n van enllaçats
A cercar lluernes
De resplandors clars.
La lluna halada
Debana
La llana.
I per la foscúria
Saben recullir
Flors, i blat de lluna
Seguen a desdir.
La lluna halada
Debana
El lli.
L’Amor, belitre,
Quan aplega el temps
De la lluna nova,
Sol fer de lo seu.
La lluna halada
Debana
La llana.
Mes el vi enciser
Que mos repartí
Quan la lluna gira,
Se fa xacolí.
La lluna halada
Debana
El lli.
El jove manyac,
En l’ombra se’n fuig;
I ella, pensativa,
Se’n torna de lluny.
La lluna halada
Debana
La llana.
I l’Esperit Mal,
Al fons del viarany
Debana
I al rossinyol tan amorós
Que mos sap dir sa melengia.
Al ventijol que s’adormia,
I al vell pinar tan harmoniós;
I a tot arreu me senc ditxós
Seguint els cants de la masia.
Mes, oh Mireia de Gounod,
Quan per Vicent, ton bell-amor,
Ta veu perleja amb tal dolcesa,
Me fas plorar com a un infant
Tal volta avui tindries la mitra episcopal;
Si simple porcater, series millonari;
Si hagueres sentat plaça, series general;
I si fores tan sols un ciutadà ordinari,
La pau de Déu, segur, regnara en ton casal.
I ta veu ha tronat en totes les disputes,
I la madastra hi has trobada
Portant el got dels set dolors.
¡Així, a la llarga, nostra vista
Contra una tomba dura i trista
Fem que se trenque, amics! He dit.
I resta sols en el martiri
-
Ja he fet mon obra i he cumplit.
EL BEURATGE
Que té tan sols anca i calçons,
Que en l’estiu beu en les aséquies
I en l’hivern se calfa al sol,
Tot llas, i veent-se solitari,
Amb Colombina s’ha casat,
La que amb un card sap pentinar-se
I ha fet del riu el seu mirall.
Però u d’aquells avariciosos
Que tan sols volen fer dinés
I tenen por de tindre fills
-
Senyor – digué Menja-quan-pot-,
Jo i ella, els dos, aigua bevem;
I quan el pa és massa salat,
Amb verdolaga ens contentem.
-
I vostres fills, oh galopins,
¿què menjaran?, ¿sols de mirar?
-
Senyor, quan Déu dóna un conill,
1860
A LUDOVI LEGRÉ
Veniu a vore-mos, i anem,
Anem felibres, bons amics,
Veniu i ací tots brindarem.
L. LEGRÉ
Si de Maillane ta Marsella,
Mon bon amic, no estara lluny,
Mon cor cumplira son desig
De vore’t este mes de juny.
Mes este mes ardix l’aire
I el sol a plom cau sobre el pla
Que a mi me dóna una peresa
Que envejaria el gran Sultà.
Mentres vosatros, gent de vila,
Aneu corrent fent formiguers,
Jo estic a la tranquila ombra
Que fan els nostres llidoners.
I la raó diogenesca:
“¡rei, no te cal privar-me el sol!”
De ma saviesa maianesca
És guia i llum eixe sol mot sol.
Sóc d’una raça de cigales:
Dormir l’hivern, cantar l’estiu,
I alguna volta regalar-se
Tu, doncs, amic, jove heraldiste
D’Hozier, el gran netejador
Del teu saber i fantasia
Quan vullgues traure mon blasó
Sense por a que m’ofenga
Demostres que mon cant s’adorm,
Dintre l’atzur de la Provença
Poses una cigala d’or.
12 de juny, 1860
L’ABRAÇADA
¡A la memòria del rei En Jaume
Provença i Catalunya, amics, van en companya;
Podran dir-mos: “¡Calleu, ja vostra glòria és morta!”
Oh germans, ¿què mos fa la frontera enemiga,
Conservem el passat, que és qui mos fonamenta:
Contra el batre furient de la mar envejosa
Sense comportar mai l’uniforme nivell.
Alcem les nostres copes per l’augusta memòria
Dels Berenguers, i del rei Pere quina glòria
Ompli la nostra història,
Català, Llemosí, Provençal i Gascó!
¡A la memòria del rei En Jaume
Extret de…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!