Anotacions rizomàtiques

L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular

19 de juny de 2006
0 comentaris

NO ÉS L’ESTIL, AMICS, ÉS EL PUNT DE VISTA (Els Rastres del Sentit)

Un autor el seleccionem pel seu punt de vista, l’estil el
captem i el ponderem molt més tard; el punt de vista exterior (¿què representa eixa
persona per a mi? ¿m’identifique prou amb els seus papers socials?) i el
punt de vista interior (¿des de quins valors enfoca els temes? ¿allò que
diu forma part vital del meu ordre del dia? ¿m’emmiralle amb el contingut del que diu sobre la realitat o del que postula com a model ideal d’existència?); l’estil només el valorem
quan els requisits del punt de vista han estat acceptats plenament.

D’ací es segueix que, majoritàriament, som animals socials abans que
gent que tria estètiques: Jesús Moncada, per exemple, primer ha triomfat
perquè era el narrador del sentit comunitari pobletà, tan estimat als
nostres països de parla catalana: era el narrador de l’Arcàdia perduda o en vies de desaparició, tot interrelacionant els personatges a través de la ironia bonhomiosa. Molt més tard, durant la lectura, ens hem adonat que el seu
vocabulari i la seua sintaxi són riquíssims, la qual cosa ens l’ha
reforçat com a candidat a gran autor; si haguera estat a l’inrevés: un
autor de lèxic i fraseologia meravellosa, amb una mà ferma per a
narrar, però no haguera tingut un punt de vista que reproduïa els
nostres interessos més profunds com a totalitat col·lectiva, no li haguereu fet cas! i l’haguereu oblidat!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!