D’ací es segueix que, majoritàriament, som animals socials abans que
gent que tria estètiques: Jesús Moncada, per exemple, primer ha triomfat
perquè era el narrador del sentit comunitari pobletà, tan estimat als
nostres països de parla catalana: era el narrador de l’Arcàdia perduda o en vies de desaparició, tot interrelacionant els personatges a través de la ironia bonhomiosa. Molt més tard, durant la lectura, ens hem adonat que el seu
vocabulari i la seua sintaxi són riquíssims, la qual cosa ens l’ha
reforçat com a candidat a gran autor; si haguera estat a l’inrevés: un
autor de lèxic i fraseologia meravellosa, amb una mà ferma per a
narrar, però no haguera tingut un punt de vista que reproduïa els
nostres interessos més profunds com a totalitat col·lectiva, no li haguereu fet cas! i l’haguereu oblidat!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!