Anotacions rizomàtiques

L’amic
Lluís Català m’acull en el seu despatx del departament de sociologia de la Universitat d’Alacant.
Dinem a sa casa un senzill i suculent arròs amb verdura, mentre seguim
desgranant qüestions d’actualitat (incloent els tafanejos habituals–si el Pais
Valencià és alguna cosa, aleshores és, sobretot, un gran país de tafanejadors).
Em descobreix la seua passió acadèmica més recent: l’estudi de la sociologia de
l’alimentació… La meua ment es dispara davant la qüestió i li apunte diversos
recursos bibliogràfics relacionats amb el tema que m’he anat trobant al llarg
d’anys d’estudi. Ell pren nota pacientment. Convenim que la matèria té la seua
importància, en especial pels aliments transgènics – on, com en tantes altres
coses, perdrem la guerra, però no algunes de les més importants batalles
tàctiques–. Li suggeresc una enquesta d’hàbits alimentaris i dietes per
esbrinar empíricament què menja la gent d’ací – en especial els immigrants– i
detectar necessitats de primer ordre que poden passar inadvertides entre la
voràgine informativa de les revistes del cor i dels talk shows. Seguim
contrastant punts de vista. Finalment, em fotografia sentat en el sofà per
completar una sèrie personal seua de fotos d’amics i amigues que l’han visitat.
Mentre mire a la càmara, tinc a les mans un llibre de Vicent Andrés Estellés –
com a element d’"atrezzo psicològic"– i en les pupil·les el goig impenitent
d’algú que sempre és agraït amb qui és gentil.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!