Ací el trobador de Tunis, més content que un gínjol i rascant el seu llaüt que és més gran que una cistella, eleva l’art del “piropeig” de carrer (o del compliment espontani) a categoria de cançó intemporal de la Mediterrània. “Ai, morenassa, ai, morenassa!”
Hedi Jouini Samra Ya Samra – www.fann-cha3bi.com por Mzawdi
I ací, Sabir Rabai, en un show televisiu i acompanyament simfònic, canta la molt famosa “Taht el Yasmina”. Les cançons escrites per Hedi Jouini han conegut milers de versions arreu del Màgrib. Fins i tot Maria del Mar Bonet ens la va difondre amb una lletra com aquesta: “Una esperança em donareu / i ara ja ho heu oblidat…”. La melanconia estilitzada aporta dosis de civilització elevada per a cohesionar els imaginaris nacionals.
Saber Rba3i – Ta7t El Yasmina F’Ellil por nice_
I ací, altra volta Hedi Jouini en directe a un video històric, cantant els versos que li va dedicar a la seua esposa Ninette, d’origen jueu. “Els envejosos em pregunten què faig amb una dona tan estranya / i jo els dic que ella és la meua Eva i jo el seu Adam”. I per a reblar el clau del seu amor permanent: “Sóc peix viu dins la seua aigua clara”. Observeu quina harmonia en la coral i en l’orquestra andalusí. I quin sentiment li brolla en escena al mestre!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!