EL DÉU ABANDONA ANTONI — un poema històric de Konstandinos Phileotas Kavafis (Altres Veus)


imatge: façana litoral d’Alexandria d’Egipte

Quan tot de sobte a hora de mitjanit se sent

invisible passar una colla

amb músiques descomunals, amb crits –

la teva sort que ja cedeix, les teves obres

que han fracassat, els plans d’una vida que tots

han acabat en pura il·lusió,

tot això, inútilment no ho ploris.

Com qui està preparat de fa temps, amb coratge,

digues-li adéu, a aquesta Alexandria que fuig.

Sobretot no et creguis objecte d’una burla, no diguis

que era somni, que t’ha enganyat l’orella:

no t’acullis a unes esperances tan vanes.

Com qui està preparat de fa temps, amb coratge,

com escau a qui li fou dada una ciutat així,

acosta’t fermament a la finestra

i escolta amb la commoció que vulguis,

però no amb les súpliques i els planys dels pusil·lànimes,

escolta, com a últim goig teu, el clamoreig,

els portentosos instruments de la mística colla,

i digues-li adéu a l’Alexandria que perds.

http://www.lletres.net/pla/kavafis-ED.html

———————-

Altres textos de/sobre Kavafis en les pàgines d’Anotacions Rizomàtiques:

 

         ” Una antologia de Kavafis, traduïda per Alexis Eudald Solà” (Els Rastres del Sentit) à http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/132567

         ” Tres metapoemes” (Altres Veus) à http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/78345

 

 

Hi ha més a dins, clica avall: versions del poema “El Déu abandona Antoni” de Konstandinos Phileotas Kavafis en grec, anglés, francés, espanyol; més el video (i la lletra) de la cançó “Alexandra Leaving” de Leonard Cohen, inspirada en aquest poema neo-grec.

 


Απολε?πειν ο θε?ς Αντ?νιον

 

Σαν ?ξαφνα, ?ρα μεσ?νυχτ’, ακουσθε?

α?ρατος θ?ασος να περν?

με μουσικ?ς εξα?σιες, με φων?ς –

την τ?χη σου που ενδ?δει πια, τα ?ργα σου

που απ?τυχαν, τα σχ?δια της ζω?ς σου

που βγ?καν ?λα πλ?νες, μη ανοφ?λετα θρην?σεις.

Σαν ?τοιμος απ? καιρ?, σα θαρραλ?ος,

αποχαιρ?τα την, την Αλεξ?νδρεια που φε?γει.

Προ π?ντων να μη γελασθε?ς, μην πε?ς πως ?ταν

?να ?νειρο, πως απατ?θηκεν η ακο? σου·

μ?ταιες ελπ?δες τ?τοιες μην καταδεχθε?ς.

Σαν ?τοιμος απ? καιρ?, σα θαρραλ?ος,

σαν που ταιρι?ζει σε που αξι?θηκες μια τ?τοια π?λι,

πλησ?ασε σταθερ? προς το παρ?θυρο,

κι ?κουσε με συγκ?νησιν, αλλ’ ?χι

με των δειλ?ν τα παρακ?λια και παρ?πονα,

ως τελευτα?α απ?λαυσι τους ?χους,

τα εξα?σια ?ργανα του μυστικο? θι?σου,

κι αποχαιρ?τα την, την Αλεξ?νδρεια που χ?νεις.

 

http://users.hol.gr/~barbanis/cavafy/antony-gr.html

The god forsakes Anthony

 

When suddenly, at the midnight hour,

an invisible troupe is heard passing

with exquisite music, with shouts –

your fortune that fails you now, your works

that have failed, the plans of your life

that have all turned out to be illusions, do not mourn in vain.

As if long prepared, as if courageous,

bid her farewell, the Alexandria that is leaving.

Above all do not be fooled, do not tell yourself

it was a dream, that your ears deceived you;

do not stoop to such vain hopes.

As if long prepared, as if courageous,

as it becomes you who have been worthy of such a city,

approach the window with firm step,

and with emotion, but not

with the entreaties and complaints of the coward,

as a last enjoyment listen to the sounds,

the exquisite instruments of the mystical troupe,

and bid her farewell, the Alexandria you are losing.

 

http://users.hol.gr/~barbanis/cavafy/antony.html

 

Dieu abandonne Antoine

 

Lorsque soudain à l’heure de minuit,

tu entendras passer la troupe invisible

dans un cortège d’exquises musiques et de voix –

ne te lamente pas en vain sur ton sort,

ton destin qui t’abandonne,

tous tes desseins qui partent en fumée.

Avec courage,

comme quelqu’un qui s’y attendait,

fait tes adieux à Alexandrie

qui s’éloigne de toi.

Surtout ne t’abuse pas, ne te dis pas

que ce n’est qu’un rêve

que tes oreilles se sont trompées;

ne daigne point tels vains espoirs.

Comme si tu t’y attendais depuis toujours,

avec le courage

de quelqu’un qui fut digne de cette ville,

approche-toi d’un pas ferme de la fenêtre

et écoute avec émotion,

sans te laisser aller aux invocations des lâches

– leurs lamentations! –

écoute comme une ultime jouissance

les instruments exquis de la troupe secrète

et fait tes adieux à Alexandrie que tu perds.

 

http://www.cavafis-pourquoi.eu/dieu-abandonne-antoine.html

 

El dios abandona a Antonio

 

Cuando de pronto se oiga, a medianoche

a un invisible tíaso pasar

con músicas fantásticas, con voces

tu suerte que declina, tus hazañas

que no fueron cumplidas, tus proyectos

que fueron todo errores, no los llores para nada.

Como dispuesto de hace tiempo ya, valiente,

dile por fin adiós a Alejandría que se marcha,

y sobre todo no te engañes y no vayas

a decir que fue un sueño, que se confundió tu oído.

No confíes en tales esperanzas vanas.

Como dispuesto de hace tiempo ya, valiente,

como te cuadra a ti, que tal ciudad te mereciste,

quédate inmóvil junto a la ventana

y escucha conmovido, pero no

medroso y suplicante como los cobardes,

como un placer postrero los sonidos,

los raros instrumentos del tíaso sagrado

y di por fin adiós a Alejandría que se marcha.

 

http://www.ciudadseva.com/textos/poesia/euro/cavafis/diosaban.htm

Cançoneta del video: “Alexandra Leaving” de Leonard Cohen (Ten New Songs, 2001): ací es trasllada la idea del comiat en la possessió del Poder a l’esfera de les relacions íntimes i, per això, la seua audició també serveix per a fer un cert “coaching de les separacions sentimentals”.

Més info: http://en.wikipedia.org/wiki/The_God_Abandons_Antony 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *