Anotacions rizomàtiques

" Si
els amants segueixen les seues relacions, després d’allò que es diuen ve la
correspondència a través de cartes, i en açò de les cartes hi ha meravelles.

Jo
he vist enamorats que s’afanyaven en trencar i esmicolar les cartes, una volta
llegides, o en diluir la tinta dins un aiguabarreig, o en esborrar la seua
escriptura, perquè ¡quants embrutiments no han tingut el seu principi en una
carta! Sobre aquest assumpte he dit als meus poemes:

" Dur
és per a mi esquinçar avui la teua carta.

Però,
en canvi, l’amor no hi ha qui l’esquince

i
millor és que dure l’amor i s’esborre la
tinta,

puix allò accessori ha de sacrificar-se davant allò
principal.

¡En quantes cartes està la mort de qui les escriu,

sense que aquest ho sapiguera quan les traçaven els
seus dits ! »

És
convenient que la forma de les cartes tinga la millor gràcia, i la seua
disposició siga la més plaent."

[Hi ha més…]

" Deu
n’hi do, la carta, en certes situacions serveix de llengua a l’amant, quan
aquest es troba incapaç de parlar, es ruboritza o pateix
timidesa. Tant és així que quan l’amant sap que la carta ha arribat a l’amat i
que aquest l’ha tinguda a les seues mans i l’ha vista, sent una joia
avalotadora que val per una entrevista sencera. Al rebre la resposta i en
contemplar-la hi ha també una alegria que supleix a la trobada. Per això veuràs
que l’enamorat es posa la carta sobre els ulls o sobre el cor i l’estreny.

Jo
me’n recorde d’haver conegut alguns enamorats que parlaven amb desimboltura,
descrivien amb agilitat, sabien expressar els seus sentiments de manera acabada
i tenien perspicàcia i subtilesa per apreciar la realitat, i, amb tot, no
renunciaven a la correspondència, encara que els fóra molt senzill unir-se amb
l’estimat, per viure a prop i ser-los possible la visita. I és que hom conta
que en la correspondència hi ha molts tipus de plaer. Fins i tot m’han explicat
com un home depravat i d’instints baixos posava la carta de la seua estimada damunt el
seu membre viril; però açò és un gènere de baixesa lletja i un exemple
d’incontinència excessiva.

Pel
que fa al fet de barrejar la tinta amb llàgrimes, jo conec a un que ho feia, i
a qui la seua estimada corresponia barrejant la tinta amb saliva. Sobre aquest
tema he dit als meus poemes:

"M’ha
arribat la resposta a la carta que vaig enviar,

que
ha calmat la meua excitació i, alhora, ha excitat la meua calma.

La vaig regar amb llàgrimes dels meus ulls quan la
vaig escriure,

com
fa l’amant que no és traidor al seu amor.

El
plany no deixava d’esborrar les seues línies.

¡Oh,
plany, quanta bellesa vas esborrar!

Les
meues llàgrimes barrejades amb tinta van fer invisible aquella primera línia,

i
l’última línia va restar difuminada per les llàgrimes."

Jo
he vist una carta d’un amant al seu amat: aquell s’havia fet una ferida en la
mà amb un ganivet, havia deixat córrer la sang i, sucant-hi, havia escrit tota
la carta. Quan la vaig veure, després de seca, em va semblar que estava escrita
amb lacre."

Capítol 10. Sobre la correspondència (extret del llibre medieval El Collar de la Coloma, tractat clàssic sobre l’amor, escrit a Xàtiva — la Costera, País Valencià/Sharq Al Andalus– pel polèmic i passional poeta hispano-àrab Ibn Hazm de Còrdova, en el segle XI després de Crist, versió ràpida de l’autor d’aquest bloc)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!