Un diàleg molt professional
–
Deixa
el doctor Kraus i el seu plat de cacaus.
–
L’home vol trobar les raons de l’origen…
–
Abandonem
la cantina : avui tenim molta feina!
–
Aleshores haurem de posar fil a l’agulla.
–
Més bé a l’inrevés : som forenses !
–
No
em vinga amb endevinalles budistes.
–
Tira cap endavant, ànima de càntir!
–
Aquest passadís té molta humitat.
–
A
la Casa de la Sempreviva sempre ha
estat així.
–
Mire
quines bombolles de pintura vora els rodapeus.
–
Els nostres informes són immaculats i sobris.
–
Mire com degotegen ací dalt les clavegueres de
l’Estat.
–
Tira cap endavant, baliga-balaga !
–
Jo ho dic perquè proposem millores
per a l’edifici…
–
Totes
les aigües de la nostra República són potables.
–
Excepte
les que venen dels excusats…
–
T’estàs
fent un revisionista sense moral de victòria?
–
Sóc, com vosté, un « oculista de les
necessitats ».
–
Doncs avui tenim moltes necessitats per examinar.
–
Quin és eixe encàrrec tan urgent?
–
Hem de fornir d’arguments a favor de l’Estatut de
Vasectomia.
–
Per fi, compten amb nosaltres !
–
No
sigues llepafils, tothom opina i nosaltres també.
–
Vaja, ¿el nostre esforç no serà vinculant?
–
Nosaltres
emetrem un dictamen i despres tot al patracol!
[Hi ha més…]
–
Vol
dir que no s’ho llegiran?
–
Alguns
sí, però els que posen la cara diuen paraules més senzilles.
–
Doncs
podríem fer un dictamen senzill!
–
Que
dius ara? Vols renunciar al saber esotèric dels nostres neologismes recargolats?
–
Jo
no renuncie a res, hem de trobar la síntesi més didàctica.
–
Ara
has dit alguna paraula de trellat!
–
Hem
d’oferir un punt de vista singular…
–
Si
és massa singular, ens quedarem sols.
–
Té
vosté la clau del despatx?
–
Ja
t’has tornat a oblidar la clau!
–
Li
l’he deixada a la becària nova, s’està fent una copia.
–
Si
no fóra per mi, no podriem ni entrar a l’oficina.
–
Quin humor que té avui vosté, carai !
–
Sort tens que ets imaginatiu, si no ja t’haguérem
despatxat.
–
I avui ens caldrà imaginació?
–
Com
tots els dies: el cadàver de la identitat costa d’explicar.
–
En
això coincidim amb els manifestants : no cessen de donar explicacions!
–
Sí,
molta consciència, l’esperit agre i els fets, ajornats eternament.
–
Ells
volen que la República
dels Baladres els reconega.
–
La
nostra República és indivisible.
–
Que
més ens fan uns bancals de més o de menys a la nostra vila-nació?
–
Si
cedeixes quatre bancals de la part forana, algun dia et reclamaran El Mirador.
–
Però
si el nostre Govern no té cintura i accepta algunes exigències, ho acabarem
perdent tot.
–
No
sigues babau, cal mà dura i un tacte de ferro.
–
No
es tracta de cedir-los res físicament, només simbòlicament.
–
Alerta,
quan canvies el punt de vista, obris massa les posicions.
–
És un debat etern i vosté que fa mots encreuats té
por de les obertures…
–
Fixa’t bé que hem de fer avui.
–
Per on hem de començar ?
–
El
parlament ha arranjat un Estatut de Vasectomia per als anyells negres.
–
Sí,
se n’ha parlat a bastament a la premsa: n’hi ha molts pels prats…
–
Les
ovelles negres perjudiquen la qualitat de la llana i maregen els pastors.
–
Sí,
els jerseis negres no estan de moda: s’estilen altres colors!
–
I
quan es fa de nit, als pastors els costa comptabilitzar el ramat…
–
Una
ovella negra es camufla massa bé quan el vespre avança.
–
El
que es tracta és de vasectomitzar-les per a que no es reproduesquen…
–
És
una mena de selecció industrial!
–
Hi
ha un polèmica molt forta: les ovelles negres són la raça autòctona de Balàdria..
–
Tot
això ho explica la premsa escrita: La
Línia, El Demà, El Avance i El Poniente.
–
A les televisions s’estan exarcebant els ànims.
–
I
les emissores de ràdio estan dividides de manera irreconciliable.
–
Se’n
parla tant que la meua esposa no vol que toquem el tema a l’hora de dormir!
–
La
meua núvia també refusa el tema i fa cara d’avorrida si parlem d’anyells negres…
–
Quina
casualitat! Això deu ser simptomàtic!
–
No
trobarem el desllorigador…
–
No
comences amb les teues febleses i posa’t les piles.
–
Si
ens han demanat arguments a favor de la vasectomia, hem de pensar en eixa
direcció.
–
Han
parlat tots: els parlamentaris, el consell jurídic, els acadèmics, els
periodistes i, sobretot, els veterinaris. Ací tens un dossier!
–
He
de mirar-ho per posar-me en situació…
–
No
podem perdre temps, hem de fer una turmenta d’idees.
–
Hi
ha turmentes en un vas d’aigua…
–
No
relativitzes tant: fora d’aquest despatx hi ha gent que s’ho pren molt a pit.
–
Si
visquerem a Groenlàndia o al Sahara no tindríem aquest maldecap nacional…
–
No
sigues tanoca: segur que a Groenlàndia i al Sahara arribarà el dia que es faran
estatuts de vasectòmia especials per a determinats tipus de foques o de camells.
–
Encara
és pitjor: estem en plena globalització de la castració col·lectiva…
–
Ets
massa sensible i sentimental. El progrés industrial es basa en l’estandarització
i, si l’economia ho requereix, hem de simplificar les classes d’animals.
–
Tracte
d’imaginar un país on totes les ovelles i anyells foren negres, sempre lluïra
el sol i la gent tinguera passió pels jerseis sense colors…
–
Deixa’t d’utopies i toca amb els peus a terra. Eixe país no existeix. I nosaltres estem
a la República
dels Baladres.
–
I
vosté que proposa?
–
Quan
venia a la Casa
de la Sempreviva
he pensat en la idea de "la vasectomia paulatina".
–
I
en què consistiria?
–
Doncs
és el mateix que la "vasectomia sostenible i progressiva", que proposen els
veterinaris, però canviant l’adjectiu.
–
Els especialistes som uns cercadors infatigables de
sinònims…
–
Ens paguen per construir un submón de conceptes, els
fets són sempre gairebé iguals. Nihil
novum sub sole !
–
El
cas és que no queda clar que, eliminant la reproducció dels anyells negres, no
en nasquen després altres, la genètica té les seues regles.
–
I
la política també: es tracta de prendre una decisió a curt termini per fer la
impressió que estem en el bon camí.
–
Em
sembla que els veterinaris s’han deixat dur massa per la política a l’hora de
pactar els seus criteris professionals.
–
Vosté
i jo ara no podem fer judicis de valor: o juguem amb eixes regles o ens fem ermitans.
–
Un
germà del meu besavi era ermità a la Cova
Xicoteta.
–
Vosté
acabarà de la mateixa manera si no fa com tots!
–
Quin
remei: ja ho faig, encara que tinga els meus dubtes personals…
–
Ens
passarem tot el matí de xerrameca i no ho enllestirem avui.
–
La
"vasectomia paulatina" pot ser una solució intermitja que satisfaga a tothom.
–
És
preferible a l’esterilització directa i massiva, que podria despertar les
protestes d’una part del personal.
–
És
clar, als polítics no els interessa incentivar la desobediència civil.
–
Hi
ha un llindar de dominació que si s’ultrapassa resulta massa provocador.
–
Aleshores
podríem calcular quina és la millor forma de "vasectomia paulatina" recercant
un bon algoritme.
–
Què
vol dir?
–
Sí,
podem trobar la quantitat d’ovelles negres que cal vasectomitzar cada semestre
en funció dels ramats disponibles al territori i altres variables
significatives, sense que es note l’efecte, tenint en compte un valor sintètic de
resistència popular i de manera que a poc a poc ens permeta arribar al límit
final de l’erradicació total.
–
Així
m’agrada: ara parles com tot un professional que es guanya les garrofes i les
hipoteques amb la vibració de les seues
pròpies neurones.
–
Per això estem ací, senyor director!
–
Per fi has somrigut: portaves un matí
molt caga-dubtes.
–
Em
costarà unes tres hores de feina: he d’analitzar algunes estadístiques que de
ben segur figuraran en eixe dossier.
–
Doncs mans a l’obra. Hauríem de fer vindre a la becària per a que m’escriga el
pròleg, les interpretacions i les conclusions del meu dictamen, seguint les
instruccions del que hem esbrinat ara mateix.
–
Sí,
ara mateix vaig a buscar-la!
–
(Ja
preveig com em felicitaran per aquest informe en el Vestíbul de les
Expectacions).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!