Anotacions rizomàtiques

Ja fa molts anys
que l’amic Eduard Mira va demostrar que la Marina Alta és una
comarca amb les dimensions i característiques d’una ciutat, en part perquè està
intensament urbanitzada i en part perquè la duració dels trajectes en automòbil
entre municipis són com les que hi ha a les ciutats entre barris. És suggerent
la idea de pensar també en la
Marina Baixa com un continuu urbà totalment consolidat en la
franja costera i ara cada volta més cap a l’interior. Però en aquest punt hem
d’adonar-nos que una cosa és la descripció de la realitat actual i una altra
l’expressió dels escenaris de futur desitjables. I ací hem de recordar que la
teoria urbana també postula que poques ciutats sobreviuen saludablement sense la companyia d’un extens territori
agrari i mediambiental. La investigadora Rosario Navalón ha estudiat com
l’agricultura i el turisme competeixen — en les franges costeres del País
Valencià– per la utilització de sòls; per un altre costat, des de la Universitat Hebrea
de Jerusalem han editat un article molt documentat sobre l’ús turístic i el
valor paisatgístic del territori agrícola.

De la mateixa manera que en la costa
han de comprendre que cal respectar la reproducció social d’un ofici
tradicional com el de llaurador, i que això enriqueix antropològica i
econòmicament la comarca, també des de l’interior han de comprendre que cal
reduir l’impacte visual de les cobertes de malla que "emborsen" el
paisatge. Com sempre, les sinèrgies potencien la qualitat i els jocs de
suma-zero, resten possibilitats de futur. En Benidorm fa anys que parlen de les
compensacions econòmiques per ser municipi turístic amb una enorme població
flotant; en els pobles de muntanya i d’interior cal insistir en el transvassament
de recursos per a restaurar el desgastament del capital natural, del que també
es beneficien, i molt, els ciutadans de zones urbanes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!