William Wordsworth va ser un poeta escocés que al segle XVIII
s’avançarà en dos segles a l’esclat i difussió del pensament ecologista. Als
seus textos trobem les típiques exaltacions de la natura, pròpies del romanticisme
europeu, i també les denúncies dels impactes mediambientals de la nova
revolució industrial. Per exemple, per a ell el paisatge és un valor tan suprem
que el traçat d’una línia ferroviària a través dels boscos és contemplada com
un sacrilegi. Algunes dècades després de les seues balades proto-ecologistes,
vindrà el socialisme romàntic (titllat d’"utòpic" per Karl Marx) que proposarà
una nova organització social basada en comunitats xicotetes i autogestionades
que estaran en sintonia amb la Natura. Hem de recordar que hi ha uns
antecedents europeus i alternatius, abans de la constitució, al segle XX, del
moviment civil i polític dels verds. [Hi ha més…]
LÍNIES ESCRITES EN LA VESPRA DE LA PRIMAVERA
(de William Wordsworth, versió ràpida de l’autor d’aquest bloc)
He
escoltat mil notes barrejades,
mentre
en l’espessor em sentava reclinat
en
eixe dolç pensament en el que els pensaments agradables
porten
pensaments tristos a l’esperit.
A
les seues belles obres la
Natura va encadenar
l’ànima
humana que per mi corria;
i
molt sospirava el meu cor al pensar
allò
que l’home ha fet a l’home.
…
Els
pardalets al meu voltant botaven i jugaven,
els
seus pensaments no puc jo mesurar: —
però
el més xicotet dels seus moviments
semblava un
estremiment de plaer.
Les rames que
rebroten extenen el seu ventall
per a recollir
l’aire de la brisa;
i haig de pensar,
faig tant com puc,
que
hi havia goig allí.
Si
aquesta creença pel cel fóra enviada,
si
així fóra el pla sagrat de la
Natura,
¿no
tinc, potser, raó en lamentar
allò
que l’home ha fet a l’home?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!