Anotacions rizomàtiques

Els valencians formem un país molt fester. En
nombrosos municipis, de divers tamany demogràfic, les festes de moros i
cristians alegren la vida associativa local fins el punt d’esdevenir un eix
central que marca els ritmes anuals. Durant aquestes festes s’hi fa emergir un ambient medieval que és reproduït
a partir de la Història:
en eixe ambient es recrea escenogràficament, amb els deguts rituals i amb tot
luxe de detalls coloristes en la vestimenta i detalls musicals, allò que es
considera l’origen del nostre poble. D’aquesta manera ens capbussem en la Història, d’un mode
alhora introspectiu i lúdic, guardant les formes i trobant la diversió, per a
rescatar fets dignes de ser perpetuats en la memòria col.lectiva.

Algú potser pense que aquesta referència a
l’època medieval que ocorre en el folklore de molts pobles de l’àrea
d’influència de la ciutat d’Alcoi és un
fenomen molt local i aïllat, que ens distingeix sobremanera. Però el recurs a
la medievalitat o representació d’ambients medievals és una cosa que
caracteritza moltíssim la cultura europea del segle XIX. Justament quan es
difonen les festes de moros i cristians a les comarques valencianes del Sud i
del Centre, a d’altres àmplies zones d’Europa ja s’estava en plena febre de
fascinació pel seu propi passat medieval.

Vegem alguns exemples del món de l’arquitectura,
ja que a finals de la primera meitat del segle XIX comencen a dissenyar-se
edificis inspirats en formes del gòtic, que és l’estil constructiu típic de
l’Edat Mitjana. ¿Qui no ha vist, en qualsevol pel.lícula o telediari, la seu
del Parlament Britànic, al Westminster Palace (1836), flanquejat per la torre
del "Big Ben", l´arquitectura del qual suposa una recuperació
actualitzada del gòtic més esplenderós del segle XIII? Aleshores, la gent amb
diners i gust, si volia tenir una mansió lluïdora, copiava detalls constructius
(com torres, entrades fortificades, finestres coronelles, etc.) de la moda del
neogòtic, que va ser predominant a Europa durant la segona meitat del segle
XIX. A més, amb freqüència es van edificar castells neogòtics, que encara avui
adornen les carenes dels tossals i boscos del Sud d’Alemanya; el més
espectacular és el castell de Neuschwanstein (1869), manat a fer per Lluís II
de Baviera.

Quant al món de la literatura, al segle XIX hi va
haver un moviment d’escriptors que centraria gran part dels seus temes en
l’Edat Mitjana. Es tracta del moviment del Romanticisme. En la narrativa
destacaria Walter SCOTT i, en poesia, Lord BYRON. Però a més d’aquestes dues
figures claus de la literatura anglo-saxona hi van aparéixer moltíssims més
escriptors relacionats amb la qüestió, que seria molt pròlix de detallar.
Únicament afegiré que d’alguns relats goticistes es van fer versions per a l’òpera,
l’espectacle musical de l’època. Algunes dècades més tard, quan ja funcionava
la indústria cinematogràfica, es van fer versions per a cinema d’historietes
romàntiques com la d’"Ivanhoe" o la de "Quintin Duward".

També en els cartells publicitaris de finals del
segle XIX va arrelar l’estil d’evocar ambients medievals: l’obra de Jan TOOROP,
a Holanda, i la d’Alexandre DE RIQUER, a Catalunya, aporten els exemples més
impactants.

Aquest "revival" medieval que, com hem
vist de passada, va afectar pràcticament totes les arts, pense que no es va
donar perquè hi degueren haver uns pocs artistes i creadors excèntrics, que van
imposar el seu criteri estètic, com suggereixen alguns erudits. Cal, doncs,
reflexionar, fent una miqueta de sociologia de la cultura, sobre les claus
socials que podrien explicar com és que va tenir tant d’èxit el romanticisme
medievalitzant entre la població europea del segle passat.

Un dels processos socials que més ens pot ajudar
a entendre el fenomen és el de la progressiva transformació de la ideologia de
la burgesia europea, al segle XIX, que deixa de ser revolucionària i esdevé
cada vegada més conservadora. Si abans reivindicava drets i concessions contra
la privilegiada aristocràcia nobiliària (per exemple, en la Revolució Francesa,
que suposa el punt àlgid de la màxima protesta burgesa), després pacta amb
aquesta, en part perquè, a pesar d’haver adquirit el poder econòmic, encara no
tenia el mateix "status" o grau de distinció, i en part perquè
necessitava un aliat per a afrontar l’amenaça d’un proletariat que començava a
rebolicar-se a partir de la instigació dels socialistes utòpics i sobretot a
partir del marxisme. Així doncs, l’antiga burgesia revolucionària necessitava
canviar o matisar alguns dels aspectes de la seua ideologia i adoptar unes
noves senyes d’identitat que l’aproximen més als modes de pensar i sentir de
l’aristocràcia, és a dir, formar-se una nova "Weltanschauung".
D’aquesta manera, l’exalçament de l’Edat Mitjana permetrà tres coses a la nova
burgesia incipientment conservadora:

1.- Distanciar-se del missatge de crítica
racionalista propugnat per la
Il.lustració, que abans posava en dubte els interessos de la
noblesa, apuntant-se a la corrent romàntica de l’irracionalisme que revalora
emotivament el passat medieval, que fou l’època en la qual la noblesa va tenir,
a més d’un dels majors "status", també una de les majors posicions
socials de poder econòmic.

2.- Establir una delimitació simbòlica del seu
origen com a classe, ja que la burgesia naix als "ports" i ciutadelles
medievals, embrions de les futures ciutats, on es desenvolupa l’activitat
comercial que des dels segles XI-XII en avant serà puixant.

3.- Rememorar l’esplendor del cristianisme, que a
l’Edat Mitjana es consolida com a la nova font de legitimació de l’ordre
social.

Però quina relació hi ha entre el què ocorre a
Europa i el que ocorre a les comarques valencianes durant el segle XIX? El que coincidesquen
temporalment, per una banda, l’expansió o extensió geogràfica de les festes de
moros i cristians a partir del nucli d’Alcoi, i, per una altra banda, el
naixement i desenvolupament del moviment romàntic medievalitzant, és degut a
una connexió? o és una casualitat? o simplement ho portava el milieu de l’època?

Els partidaris d’explicar l’origen de la festa
segons la idea de què se celebren moros i cristians a les zones que durant
l’Edat Mitjana van ser zones de frontera amb les possessions islàmiques potser
s’inclinen més a considerar que és pura casualitat i que, per tant, no hi haja
cap relació entre el nostre folklore i la cultura europea decimonònica.

Aquesta hipòtesi sobre la dimensió culturalment europea de les festes
de moros i cristians, és a dir, que el fet que el Romanticisme medievalitzant i
el nostre folklore estiguen connectats, només podrà dil.lucidar-se si
s’investiga més i es recull documentació que així ho indique.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!