Anotacions rizomàtiques

L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular

17 d'agost de 2010
2 comentaris

GLOSES A L’ESTIL MALLORQUÍ, PER JOSEP CRISTÒFOL (Poesia Popular)

 

El dimoni té encara molta faena:

volien omplir-nos el país de ciment

ací no hi ha seny ni forment

i roben ara com el de Cartagena

Dimoni vermell, amb el rabo llarg,

mentre els marits miren el futbol

la santa esposa juga un altre joc:

festeja amb tu i res se li fa amarg

Dimoni insaciable

tens l’engonal ardent

devores tot el devorable

i t’ho endus amb un trident

La fadrina de Gandia

té un somriure perdut:

la visita Belzebú

que li arregla la canyeria

No esternudeu aquesta nit:

entre calderes Satanàs balla

i ens clava amb una dalla,

si algú esternuda o fa un tossit

Colp de vent i finestres obertes

entra el dimoni entre paraules

conta meravelloses faules

i només vol les ànimes ertes

Espai i suau entra el dimoni

parlant molt diplomàtic

no diries que és un fanàtic

però et deixarà sense patrimoni

Els dimonis venen de Madrid

mudats amb jaqueta i corbata

cap gest els arravata

i es saben tots els ardits

El bovet ja no diu bovades

i ens mira amb molt de seny:

una dimonieta li estreny

el mànec de les aixades

Al port de Xàbia hi ha un amarre

on fondeja el senyor conseller:

dins el iot, un cabrit d’ungles llargues 

t’omplirà la bossa de dobbers

Visca el senyor alcalde

que tot ho té ja previst:

no fa res i per lo vist

el dimoni el du a bones sopaes

El savi farà mil anys

i mai arribarà a vell

el dimoni li para el parany:

“sempre tindràs la mateixa pell!”

gloses a l’estil mallorquí, escrites per Josep Cristòfol, lletraferidor del grup d'”Amics de la Polseria” i camioner transportista en la ruta del nyespro Callosa d’en Sarrià-Barcelona-Perpinyà; ha aprovat recentment el nivell mitjà de la Junta Qualificadora del Valencià i en la seua opinió “val més una manifestació d’aclarícia contundent que 300 estones de pegar-li voltes al nano de la lletra menuda”, està afiliat a la UGT, llig el periòdic “El País” sense problemes hepàtics i sovintejava — en el seu dia– el Bar Rossinyol, ara desaparegut.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!