El dimoni té encara molta faena:
volien omplir-nos el país de ciment
ací no hi ha seny ni forment
i roben ara com el de Cartagena
Dimoni vermell, amb el rabo llarg,
mentre els marits miren el futbol
la santa esposa juga un altre joc:
festeja amb tu i res se li fa amarg
Dimoni insaciable
tens l’engonal ardent
devores tot el devorable
i t’ho endus amb un trident
La fadrina de Gandia
té un somriure perdut:
la visita Belzebú
que li arregla la canyeria
No esternudeu aquesta nit:
entre calderes Satanàs balla
i ens clava amb una dalla,
si algú esternuda o fa un tossit
Colp de vent i finestres obertes
entra el dimoni entre paraules
conta meravelloses faules
i només vol les ànimes ertes
Espai i suau entra el dimoni
parlant molt diplomàtic
no diries que és un fanàtic
però et deixarà sense patrimoni
Els dimonis venen de Madrid
mudats amb jaqueta i corbata
cap gest els arravata
i es saben tots els ardits
El bovet ja no diu bovades
i ens mira amb molt de seny:
una dimonieta li estreny
el mànec de les aixades
Al port de Xàbia hi ha un amarre
on fondeja el senyor conseller:
dins el iot, un cabrit d’ungles llargues
t’omplirà la bossa de dobbers
Visca el senyor alcalde
que tot ho té ja previst:
no fa res i per lo vist
el dimoni el du a bones sopaes
El savi farà mil anys
i mai arribarà a vell
el dimoni li para el parany:
“sempre tindràs la mateixa pell!”
gloses a l’estil mallorquí, escrites per Josep Cristòfol, lletraferidor del grup d'”Amics de la Polseria” i camioner transportista en la ruta del nyespro Callosa d’en Sarrià-Barcelona-Perpinyà; ha aprovat recentment el nivell mitjà de la Junta Qualificadora del Valencià i en la seua opinió “val més una manifestació d’aclarícia contundent que 300 estones de pegar-li voltes al nano de la lletra menuda”, està afiliat a la UGT, llig el periòdic “El País” sense problemes hepàtics i sovintejava — en el seu dia– el Bar Rossinyol, ara desaparegut.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Claríssim i genial. Sí, té raó el dimoni: ” sempre tindràs la mateixa pell” !!
Bona vesprada !