Anotacions rizomàtiques

Cobles valencianes, recollides per Adolf Salvà a Callosa d’en Sarrià; extretes del seu llibre De la Marina i Muntanya, editat a cura de Rafael Alemany.

 

El sol ja se’n va a la posta,

les gallines al joquer,

que mal li sabrà a l’amo

pagar el jornal sencer.

 

Els quintos, quan se n’anaven,

Passaren per la Nucia:

Les fadrines els digueren:

“¡Adiós, quintos de ma vida!”

 

El tabaco danya el pit,

El vi se’n puja al perol,

El qui de tontos es fia

Queda com un caragol.

 

El tio de les cassoles

Li diu a l’espardenyer:

“Si tu vols manar en casa,

¿per què no et cases primer?”

 

El Taput li diu a Solbes

Que es confessara primer,

Que tenia el cap més dur

Que l’encrusa d’un ferrer.

 

En Altea el Santo Cristo,

En Nucia el Pare Etern,

En Polop el Arsobispo,

¡Tots mos anirem al cel!

 

En Benidorm xiques guapes,

En Altea peixcaters,

En la Nucia tramussos

I en Callosa dolçainers.
———————————————————-
Altres apunts relacionats a Anotacions Rizomàtiques:

– Cobles de Callosa d’en Sarrià I:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/28515

– Cobles de Callosa d’en Sarrià II:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/41072

– Cançons eròtiques de Campos (Sud-Est de Mallorca):
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/30807

– L’herència de la poesia popular dels Països Catalans: entre la ductilitat i el punt de vista comunitari (Els Rastres del Sentit):
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/31084

[Hi ha molt més: clica avall…]

En Benissa han mort un gos

I en Senija l’han pelat,

En Llíber l’han fet a trossos

I en Xaló se l’han menjat.

 

Encara que tu em donares

Cent lliures i un bancal d’horta,

Jo no em casaria amb tu,

Perquè tens la boca torta.

 

Encara que tu em donares

Dos olives en un plat,

Jo no em casaria amb tu

Perquè no et tinc voluntat.

 

Encara que tu em donares

El bancal de les pereres,

Jo no em casaria amb tu

Perquè bonica no eres.

 

En Carcaixent una serp

Es va menjar un borrego,

Un carro i un algepser,

Una guitarra i un cego.

 

En este carrer està

La xica que tot s’ho posa

I el diumenge de matí

Ix com un capoll de rosa.

 

En la casa que entra un frare

I la mare té xiquets,

No saben a qui dir pare

Aquells pobres angelets.

 

En la Nucia el moniato,

En Polop el florinet,

En Callosa s’usa el topo

I en Benimantell topet;

En Beniardà la còfia

I en Benifato el barret.

 

En la plaça del Castell

Està la glòria completa:

Acordeón i guitarra,

Postisses i pandereta.

 

En la riera d’Algar

Deuen estar molt contents,

Perquè tenen a Sant Roc

I en Mosmai a Sant Llorenç.

 

En les festes de Nadal

Les dones són molt matineres,

P’a  posar la carn a l’olla

I apanyar-se les polseres.

 

En lo poble de Callosa

Diuen que no hi han fadrines;

I el diumenge de matí

N’ixen com a roses fines.

 

En lo poble de Callosa

Diuen que no hi han fadrines;

I, si les saben triar,

N’hi han com a roses fines.

 

En lo poblet de l’Abdet,

Per collir faves amb baina,

Romperen el tavalet,

I trencaren la dolçaina;

¡Quina cosa vaen fer!

 

En ma vida m’he rist més

Que un dia collint tomaques:

Vaig vore dos senyoretes

Com s’omplien les butxaques.

 

En mig d’un roser estic,

Roses a una part i l’altra,

I no puc considerar

Quina Rosa és la més guapa.

 

En una brega de gossos

Un pastor pergué el garrot,

Un dolçainer la dolçaina

I un xiquet el trompellot.

 

En un soterrar hi han plors

I un casament rialles;

La xica que té mal d’ulls

No li mancaran lleganyes.

 

Era el castell de Callosa,

En lo antic, molt afamat;

Hui només resta la plaça

I el torreó d’un costat.

 

Eres com aquella brossa

Apellada falaguera,

Que en la nit de sant Joan

Floreix, grana i se seca.

 

Eres un pimpollo de oro

Quan t’alces de bon matí;

D’una trena fas dos monyos;

Veges això que vol dir:

Que festeges amb dos nóvios.

 

Eres un poll vanitós,

Eres un fartó de miques,

I, quan t’agarra la tos,

Te’n vas a vore les xiques.

 

És el poble de Callosa

Dels més divertits i alegres;

Té bones aigües i fruites

I les xiques molt guapetes.

 

Es fa fosc i ve plovent

I la corbella no talla;

En vindre l’home a la nit

El rossí menjarà palla.

 

Esta nit fa bona nit

Per anar a  Castelló

A vore la meua xica

Que viu al carrer Major.

 

Esta nit farà lluneta

I demà farà bon sol,

La xica del poticari

S’ha cagat en lo llençol.

 

Esta nit he ensomiat

Que m’he gitat en pallissa

I les rates m’han rosegt

El faldó de la camisa.

 

Esta nit no em case jo,

Si demà és dia de festa,

Pus no podríem tirar

El burro per la finestra.

 

Esta nit vaig a parlar-li

A una xica llauradora;

Si m’arriba a dir que no,

La tire a la regadora.

 

Estaràs tan descansada

Com tu mateixa ho voràs;

No faràs pèl de faena,

Però tampoc menjaràs.

 

Este és el món de la merda;

De cagar ningú s’escapa:

Caga el pobre, caga el ric,

Caga el rei i caga el Papa.

 

Estava que m’agranava

De l’amor d’un fadrinet;

Aigua de la font d’Alzira:

Quan més amor, més sed.

 

Fadrinetes del Campello:

Si voleu matar un lladre,

Poseu aigua a la serena

I fulletes de baladre.

 

Fadrinetes de hui en dia,

Jornalets a dos quinzets;

No guanyen prou p’a sabates

Ni tampoc p’a mocaorets.

 

Fadrinet de hui en dia

No festegeu amb criades,

Que són com els teuladins

Que van per dalt les teulades.

 

Fadrí, si tu vols casar-te,

Pensa-ho bé, que és de pensar,

Perquè la dona és un orgue

Molt difícil de tocar.

 

Famorca és la capital

De tota la Vall de Seta,

Tollos i Benimassot,

I endespuix entra Fageca.

 

Festes, fira i més festes

Vol Callosa tots los anys;

Ajudem tots, per a fer-ne,

Als festers i majorals.

 

Folies, folies són,

Folies del foliolar;

La xica que no té nóvio,

No cal que es faça aixòvar.

 

Frisqueta Maria plora

Perquè té el nóvio baixet

I sa mare la consola

Perquè té bon bolsillet.

 

Guapa tu, guapa ta mare,

Guapa ta auela i ta tia:

¿Com m’he de casar amb tu,

Si vens de la guaperia?

 

Has dit que no m’has volgut,

Jo tampoc t’he demanat;

Les espardenyes que he romput,

Per l’oli que tu has cremat.

 

Ja t’he dit una i mil voltes,

Que no m’entres pel corral,

Que tinc les gallines lloques

I m’espantaràs el gall.

 

Ja venim de berenar

I hem jugat a la rabassa

Mos hem begut tot lo vi

I hem trencat la carabassa.

 

–         Jo em pensava que eren móres

lo que porta ahí tapat.

–         No senyor, que són bacores,

que vaig a vendre al mercat.

Mire’n quina tan fresqueta:

Toque-la amb la mà i vorà,

Que està collida d’ara

I per a vosté serà.

 

Jo he vist un bunyol fent llenya

I una penya fent torrat,

Un guitarró segant herba

I una polla segant blat.

 

Jo he vist un conill en missa

I una llebre amb arracades,

Un mosquit entrant en quinta

I un sapo tirant fonades.

 

Jo no tinc cap de mal vici;

Sóc un xic que es pinta a soles:

A mi m’agrada el bon vi,

Aiguardent, tabaco i dones,

No fer faena i dormir.

 

Jo pujava per Farines

I aní a Massalatava;

D’allí al barranc d’Anguiles;

Per l’Almèdia davallava

Menjant-me raïm i figues.

 

Jo que me la veig venir

Amb la marfegueta al coll,

El coixí davall l’aixella

I en un pessic el cresol.

 

Josepa Maria En Fèlix,

No et cases amb llaurador,

Que et faran assegar palmes

I perdràs la lluentor.

 

Jo tenia un conill tort

Que matar-lo no podia;

Li vaig pegar un calbot

Per vore si xillaria.

 

Jo tinc pantalons de llana,

I ara em mana el jaquetó;

Posaré les portes noves

I aixina em casaré jo.

 

Jo tinc una perereta

Que fa flors i no fa peres,

I la tinc acomparada

A les xiques carasseres.

 

Jo tinc una tia torta

I un tio que no s’hi veu:

Quan ma tia serà morta,

Tot lo d’ella serà meu.

 

Jo tinc una xica en Piles

Que li diuen Angeleta,

Tota rodada de parres

I enmig una figuereta.

 

Jo tinc un pardal sense ulls

Que està cego i mira a terra;

Al vore una xica guapa

Està a punt de moure guerra.

 

Jo tinc un real de plata

I un quinzet de vint-i-u;

Xica, si vols que t’ho faça,

Gita’t i panxa per amunt.

 

Jo voldria ser mosquit

I entrar pel finestró

I pegar-te’n un pessic

En el puesto que sé jo.

 

Jo voldria ser mosquit

I tornar-me sargantana,

I posar-me baix lo llit,

I estirar-te de la cama,

I pegar-te algun pessic.

 

Julià, si te’n vas a l’horta,

Pa no te n’emportaràs,

Que aquells peçons de garrofa

Algun dia els plegaràs.

L’alegria dels fadrins

És un mocador de pita,

Una manta morellana

I una xica ben bonica.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!