“LA PRESSA MATA” (Converses)

          Vaig conéixer un drogaddicte mig-rehabilitat que no parava de dir “la pressa mata”.

          És cert, la cocaïna i l’heroïna maten…

          I el bar també mata!

          La casa mata!

          Les ordres maten!

          Els viatges maten!

          El treball mata!

          El sexe mata!

          El menjar mata!

          La lletra mata!

          La televisió i el cinema maten!

          Les biblioteques maten!

          Les infidelitats i els traïdors maten!

          Les rutines maten!

          Les escapades maten!

          La hipocresia mata!

          L’aula mata!

          La indolència mata!

          Les revistes i els periòdics maten!

          El correu postal mata!

          Els números ocults maten!

          Les taronges i les xirimoies maten!

          El paisatge mata!

          La jerarquia dels animals mata!

          Les consignes maten!

          Els llepaculs maten!

          Al pas que anem ens mataran…

          Això sí: ens mataran o ens morirem, ningú es queda pa llavor…

 

Imatge: Dos cartoons fugen per la via del tren.
 Max Weber, autor de l’obra monumental Economia i Societat. Va dir, entre depressió i depressió, des del seu càrrec de catedràtic fundador de la sociologia alemanya: “el sistema educatiu és l’exercici del monopoli de la violència simbòlica per part de l’Estat”. És a dir, que, si cal, “l’aula mata”. Fou en una època en que els acadèmics, a més d’acumular cites bibliogràfiques als seus totxos, s’atrevien a mantenir una línia d’opinió pròpia i estaven vivificats per l’acció col·lectiva extra-universitària, encara que els tocara acabar en el forn crematori, en la consulta del psicoanalista o en el desert nou de l’exili.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *