Allà on s’acaben les irisacions aurorals del nostre idioma, allà on em faces un Mur amb el teu axioma, i una coral de brises diguen estantisses: “és ja el no-res!”, i totes les pietats de l’aire convergisquen en excés, jo avançaré cap al fons d’atzucacs i laberints, i veuré esborranyat per tot arreu el nom
Ací un video d’entrevista de Daniel Climent, per part de Joan Pellicer: Impressions pròpies de Daniel Climent Algunes voltes he coincidit presencialment amb el nostre Daniel Climent, professor de ciències naturals, investigador de llarg recorregut, autor de papers exemplars i de dignes docències vocacionals, militant actiu de Compromís-Bloc Nacionalista Valencià a la ciutat d’Alacant. La
<<– Frederic Mistral (Malhana, Provença, 1830 — allí mateix, 1914), inventor del concepte de “Reialme del Sol” i Premi Nòbel de Literatura de l’any 1904; més info: http://ca.wikipedia.org/wiki/Frederic_Mistral COSQUERELLES I Fill meu, a la jornada Em sembla que vas tard, I vers els esbarzers Sempre estàs rodejant. – Mare, quan gandulege, Veig en els
Ací el trobador de Tunis, més content que un gínjol i rascant el seu llaüt que és més gran que una cistella, eleva l’art del “piropeig” de carrer (o del compliment espontani) a categoria de cançó intemporal de la Mediterrània. “Ai, morenassa, ai, morenassa!” Hedi Jouini Samra Ya Samra – www.fann-cha3bi.com por Mzawdi I ací,
Ahir passejant pel port de Dénia-sur-la-mer, he vist com ens sobrevolava l’Hidroavió Apagafocs justament en el moment en el que amollava, des de dalt, una cabassada de “paperetes” que han convertit el cel en una cortina de puntets blanquets. He agafat una papereta a l’atzar i deia açò, pràcticament un “sonet lliure i popular”:“Se t’acaben les carxofesi hem de plantar canyamons,voràs com
El dimoni té encara molta faena: volien omplir-nos el país de ciment ací no hi ha seny ni forment i roben ara com el de Cartagena Dimoni vermell, amb el rabo llarg, mentre els marits miren el futbol la santa esposa juga un altre joc: festeja amb tu i res se li fa amarg
Ací l’Arjuna indostànic posa en cintura (i li fa la figuereta) a la Xerazad dansarina de tots els temps; coreografia exhuberant i emfàtica de seducció tan primitiva com animal (i per això molt comunicativa), triomf mediàtic de Bollywood. Video classificat com a eròtic en el seu país d’origen: no de bades, cauen alguns vels.
Cobles valencianes, recollides per Adolf Salvà a Callosa d’en Sarrià; extretes del seu llibre De la Marina i Muntanya, editat a cura de Rafael Alemany. El sol ja se’n va a la posta, les gallines al joquer, que mal li sabrà a l’amo pagar el jornal sencer. Els quintos, quan se n’anaven, Passaren
A voltes sóc super-vident dels txakres dels elements i en la remor del dharma infinit palpe els estigmes del nostre temps Caigut a les albes d’Orient he empés un signe permanent als ulls tancats veig penínsules a milers i al cor obert un mantra sencer A voltes sóc un bri d’herba més en els
Cento dels centenars, les estones fluïdes, retardant-se als altars, alternant amb druïdes, cavalls i egües polides, poltres i sementals, no hi ha nits destruïdes si prosperen els parlars, no hi ha clàxons fratricides si triomfen els mots senglars, Cento en postals que deliren, les núvies dins coves humides, els versos tensos, aparaulovats, de tradicions fungicides,
Sé malament què significa Que em trobe tan alleugerit, Aquella imatge tan recidiva Desenviscada ja dels dits, El port de Dénia amb lluna, Els fanals d’aquell carrer, El nostre baf en el vidre lent: Llavors la vida fou pura, Linia exploratòria dels llavis Troben l’amor més innocent, Com un depredador tan àvid Que
ROMANÇ DE LA TERRÀNIA (original) (vara vermaores) Lletra: Vicent Torrent Música: Vicent Torrent i Manuel Miralles (Al Tall, Envit a Vares, CD+DVD, gravat a l’aplec d’Algemesí en l’any 2.006), Arranjaments: Manuel Miralles Si enteneu les enrònies i les passeres per on els pobles salven la seua vida, comprendreu de seguida els costums curiosos i
QUAN SONA EL TAM-TAM INFORMATIU ELS CACICS S’ARREGLEN LES LLITERES, S’HI TRAU L’ESPERANÇA DE LES GLACERES:TOTHOM CONSPIRA PEL TRIOMF DEFINITIU Quin maldecap amb la votada, A xavo quin berenar de negres, No pacta ni cristo les endergues, – “Vinga partit únic i ensaimada!”, Vinga els nostros davant els teus, Anem a trencar
"Son moi antigas as relacións entre as costas de Portugal e Galicia, entre as súas xentes e a actividade pesqueira, para insistir aquí na xustificación de cantareas que lembran amores que navegan aqueles mares ou que mesmo proceden daquelas terras. Pero houbo tamén traballadores galegos que anualmente viaxaban a Portugal para participaren nos traballos
L’única seguretat: l’acaronament dels teus musclesve potent com un dolç pastant si somies com si dubtes. Contents hem tornat a serEls adults que van jugant,absents, a una cambra d’hotel,Aquell hotel dels plaers grans. Hotel on jugàvem tots,Els més sincers i els més bords,Hotel de setins i foscorsQue il·luminen com un clam. La necessitat és tornar