Només un bloc

Més per ser escrit que per ser llegit

14 d'abril de 2012
Sense categoria
2 comentaris

Vull pagar / no vull pagar

A nota introductòria vull deixar clar que la notícia de l’usuari que no havia volgut pagar el peatge em va fer gràcia. I considero que és un gest, com a mínim simbòlic que posa sobre la taula una vegada més la discriminació de Catalunya respecte l’estat. Però com tot, té moltes implicacions i voldria posar-ne alguna sobre la taula.

Així que us explicaré perquè jo sí pago les autopistes.

En primer lloc, perquè m’ho puc permetre. I considero que si lliurement entro a l’autopista sabent què em costarà no puc arribar al peatge i dir que no vull pagar. No dic que l’opció contrària en el seu context sigui incorrecte.

També pel fet que si no ho faig jo, vol dir que algú altre ho haurà de fer per mi. I així, d’entrada, és quelcom que no m’agrada. No vull dir que no reconegui que el que no paguen a Espanya els ho paguem nosaltres. Ho reconec i amb això enllaço al següent punt.

La protesta, segons interpreto del vídeo, està centrada en el fet que nosaltres paguem i ells no. Aleshores el problema és que a Madrid es gasten els nostres impostos en finançar-se els seus serveis. Però són els diners dels nostres impostos els que es gasten no els d’Acesa.

Penso que aquesta acció a Madrid, em refereixo al govern, això els deu haver fet més gràcia que altra cosa, en tot cas deu haver inquietat més al govern amb seu a Barcelona. I potser els ha fet veure que cada cop tindran més suport si són ferms a Madrid, fins i tot per desfermar-se’n. Aquí sí que veig que pot anar bé.

També he de reconèixer que em fa por que això, en el context de crisi, es converteixi en la creença que no hem de pagar les grans empreses, o empreses de sector públic. Em dóna la impressió que anar al metro sense pagar i similars són actes que cada cop gaudeixen de més simpatia.

En general, hi ha dos tipus de protestes, les que porten més feina i les que en porten menys. En aquest cas, que t’aturin una estona, i l’endemà hi tornis, dóna valor a la protesta, és una manera de dir clarament que no és pels 5 euros, no és que no vulguis pagar, sinó que denuncies una situació injusta.

(he començat a escriure el post amb una idea al cap, però com més esccric més matisos veig, i com que la lectura de l’article la suposo lliure i voluntària, continuo…)

M’agrada el posicionament, però si el problema és pagar-los les autopistes a ells, no desviem el tema. Crec que si al final amb això aconseguíssim, que ho dubto, que l’AP7 es pagués a través d’impostos i no de peatges, i surtirem perdent.

En primer lloc perquè el cost no disminuiria, en tot cas, augmentaria, ja que la part que ara va en sous de directius i dividends de la concessionària es perdrien en una gestió pública que ara com ara, no és eficient. Esperem en aquest sentit, que la crisi tingui com a benefici colateral la millora de la gestió pública.

En segon lloc, perquè ara l’autopista la paguem els usuaris catalans però també tot el transport internacional. Des de les empreses espanyoles que van a europa fins als turistes que van a la costa del sol.

És per això que crec que és millor que sigui de pagament.

I sí, també caldria revisar les condicions de les concessionàries. Per exemple, controlar beneficis en tractar-se d’un servei públic. No ho sé.

(Ha acabt sortint un article pupurri de moltes coses, que segurament fa honor al subtítol: més per ser escrit que per ser llegit.)

  1. En principi les autopistes la tindrien que pagar els turistes de pas i el transport internacional que no paguen imposts a l’estat.

    Els residents i les empreses del país que paguen imposts a l’estat pel seu manteniment haurien de tindre dret a un bonus especial per no pagar o a un copagament símbolic en el seu defecte. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!