Algunes de les conclusions que vàrem treure són:
Es va fer palés que hi ha dues posicions en relació al tema: una, la dels periodistes tradicionals obligats a esdevenir ?periodistes 2.0?, l?altra, la de la gent que ja està desenvolupant projectes de periodisme ciutadà.
Pels primers, les contribucions dels ciutadants en les versions on-line dels seus mitjans és important. Digue?m que són una versió sofisticada i en ampliació permanent de les cartes al director.
Així, tot el contingut aportat per l?usuari és benvingut, però no deixen de tenir en compte que:
– Segons ells, el 99% del que es publica de forma amateur a internet és inútil.
– Els espais d?intervenció dels lectors es converteixen inevitablement en ?self-contained playgrounds?. Moltes vegades, el nivell de la conversa a internet se sembla més a la conversa de bar que a un debat formal.
– ?User-generated content is more useful in terms of the stories they bring that the things they write?. El ciutadà participant esdevé font de notícies.
– El rol tradicional de gatekeeper ha de prevaldre. Sempre es necessitaran periodistes professionals que executin el paper de gatekeepers.
– On millor funciona el paper de periodista ciutadà és en l?àmbi hiperlocal.
– Molts periodistes tradicionals insisteixen en la pregunta: Per què necessitem periodisme participatiu? Alguns ponents i participants del públic es van mostrar molt amoïnats pel conflicte de rols. Hi ha, encara, a les redaccions força corporativisme i por a la competència. De fet va haver tot un bloc dedicat a reflexionar sobre els presents i futurs conflictes organitzacionals i professionals. En aquest tema es necessita molta més reflexió.
Pels segons, el periodisme ciutadà ja és una realitat. Es van presentar diversos projectes, tot i que la majoria no han funcionat a nivell empresarial.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!