20 d'abril de 2011
0 comentaris

Un euro llavor de pau. L’escola valenciana i Escola Valenciana amb el Sàhara

Ací repdrouïsc, avui, l’article que em publica el diari Levante.

L’Escola valenciana ha destinat a l’escola sahrauí la seua campanya solidària “Un euro llavor de pau”, entre les escoles del País Valencià.

Una vegada més som els ciutadans els qui hem de suplir les mancances dels governants.

Des de les associacions d’amics del poble sahrauí del País Valencià, emmarcades en la Federació d’Associacions de Solidaritat amb el Poble Sahrauí del País Valencià, agraïm el gest, i la iniciativa, que permetrà l’edició de llibres per als alumnes de les escoles dels campaments de refugiats sahrauís.

Si hi voleu anar directament, a la pàgina del diari, ací teniu l’enllaç

http://medias.levante-emv.com/documentos/2011-04-27_DOC_2011-04-20_00_02_14_aula.pdf

 

 

Un euro llavor de pau

 

Una vegada més, la
societat civil ha hagut de suplir allò que no fan els responsables polítics.

La federació Escola
valenciana, ha engegat una de les seues causes solidàries, “Un euro, llavor de
pau” a benefici dels alumnes sahrauís.

Es tractava de
recollir diners per a l’edició de llibres per als alumnes de les escoles dels
campaments de refugiats sahrauís.

Des del moviment de
solidaritat amb la causa sahrauí no només agraïm la iniciativa, sinó que la
celebrem com una denúncia més de la inoperància de les institucions que se
n’haurien d’haver fet càrrec.

 

És curiós com, ací
també, els sahrauís estan coberts per un vel institucional de silenci. Les
institucions culturals del Regne d’Espanya –els Ministeris de Cultura i le d’Educació
i l’Instituto Cervantes- també menystenen, ignoren, les seues obligacions
envers els sahrauís, tot i que, aquests, encara són, jurídicament,
responsabilitat de l’administració espanyola.

En comptes d’això han
de ser iniciatives privades, de la societat civil, les que hi aporten granets
de cultura, com el FISAHARA, BUBISHER,… o ara, Escola valenciana.

Si algú visita una
escola, als campaments de refugiats, i fa una ullada a la biblioteca (si n’hi
ha) observa la variada procedència dels llibres. Són llibres, en la seua
immensa majoria de les ocasions, procedents de donacions, de recollides
solidàries fetes arreu del món. En moltes ocasions, els llibres il·lustrats
serveixen, només, de suport de les imatges, ja que la llengua en què estan
escrits no és comprensible per als alumnes.

En d’altres ocasions,
els llibres són producte de la impressió –econòmica- feta per a cobrir alguna
llacuna. Impressions que, de vegades, per exemple en els llibres de llengua
espanyola, no tenen els diacrítics propis d’aquesta llengua, ja que estan fetes
a Finlàndia, per exemple.

El professorat dels
campaments ha de treballar amb uns instruments més que deficients per tirar
endavant l’educació dels seus alumnes. Molts dels quals són descendents de
ciutadans espanyols.

El govern de la RASD,
la república sahrauí, des de sempre ha tingut l’educació entre els seus
objectius prioritaris (de fet, l’analfabetisme hi és completament residual). I
ha mantingut l’espanyol com a segona llengua, de manera que, el sahrauí, és
l’únic poble àrab, magrebí, que la conserva. És, també, l’únic territori de les
seues colònies on no inverteix ni un duro en el manteniment i el conreu de la
llengua cervantina.

 

Una mostra més de quin
és l’interés general que mou els dirigents polítics del Regne d’Espanya.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!